Fer les paus...

- M’ha pegat una puntada de peu, sense pilota, i m’ha dit fill de… i lo que segueix.
- Molt bé, ves a la font, beu aigua, renta’t la cara, respira i després vens i en parlem.
- I tu què has fet per a què et doni una puntada i, a més, t’insulti?
- Jo sempre entro fort i també li he ensenyat el dit del mig…

Aquesta era una de de les situacions en les que em solia trobar a l'hora del pati. Recordo que ens n’anàvem al racó de pensar a fer les paus per poder seguir jugant ràpidament.