I pensarem, o no cal…
en el niu en un penya-segat,
o en un arbre proper a la font,
o en un de llunyà,
allà on s’acaba la plana
i comença la pujada al cim.
Veurem l’esforç desmesurat,
i el descans a l’ombra
de l’arbre amagat,
de tots aquells que no defalleixen mai.
Un arbre amic, discret, proper al mar,
a tocar d’un bosc verd i ple de pau.
Cercarem un arbre adient per tots dos
i posarem més palla al niu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada