diumenge, 18 de juny de 2017

Conviure amb les altres solituds

Una brisa mou les fulles...
l’ocell s’espanta i vola,
buscarà un altre lloc al sol,
con cercar pedres pel pedrer
i algun bri de cosa comestible...
I jo, assegut al meu banc,
aixeco els ulls i volo amb l’ocell,
i cerco un altre banc...
des d’on es veu la llibertat alada,
i com et fan agafar ganes
de conviure amb les altres solituds,
que veuen bosc, respiren amb les fulles,
i viuen lliures i netes...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada