Sovint em ve a la memòria la meva mare amb les seves plantes, el seu tros de jardí amb les roses, però també amb un seguit de torrentes que tenia escampades pel pati i per les finestres. Plantes que ella anomenava: boquetes de conillet, floreta del dia, marquesa, clavellinera, "aufàbia" (alfàbrega), floretes de Sant Josep, esparreguera… Bé, on més estona es passava era amb els roses, que en tenia de diferents colors, i era allí on tenia les seves converses, que a mi em feien riure molt, sembla com si fos ara mateix que estic veient aquelles roses blanques que, a les seves mans, semblaven àngels voladors...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada