Volen fulles de plataner, el terra és ple, ja són amarronades i fan aquell cruixir característic quan les trepitges. Fulles de morera, avui n'he vist una gran, tota groga, espectacular, il·luminada pel sol i amb alguna formiga exploradora que va passejant pels seus nervis, ja gairebé secs. La tardor sempre té un toc pacífic i poètic, les fulles cauen, com la fruita ja madura, amb la parsimònia de la neu, volant a ritme d'una brisa suau que les acarona i acomiada. Fulles de tardor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada