"Tomata crua", com deia la meva mare, tomàquets de l'hort, ceba també de l'hort, unes tiretes de pebrot verd, de l'hort és clar, si podíem una mica de bacallà desmollat, o una llauneta de tonyina o de sardines en oli, unes olives negres mortes, tot ben talladet en un plat, amb una mica de sal i un bon raig d'oli d'oliva… era, i para mi continua sent, l'amanida més atractiva, sobretot si et prens la licencia de menjar-te-la amb una bona llesca de pa de pagès. Em recorda aquells temps en els quals jo era un jove adolescent i mai acabava la gana, sempre tenia un budell buit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada