El meu Rex

Avui em ve de gust recordar el meu gos, es deia Rex, era espectacular, pesava setanta quilos i quan es posava dret em passava tot el cap. Però era pura humanitat, fidel, carinyós, agraït i, més d'un cop, l'hauria assegut a la taula. El  seu comportament, sobretot amb la meva mare i amb el Pere, era molt entranyable... La mare li comprava avellanes, li donava i després ell s'adormia posant el cap damunt dels seus peus. Amb el Pere hi tenia una relació de protecció total. Recordo que m'esperava mirant per la finestra i després, en arribar, me'l trobava darrere la porta, on s’aixecava, em posava les potes als muscles i m'abraçava molt efusivament i afectuós…