Recordar aquells temps on, ves per on, jo sempre passava per allí, la casualitat tenia una permanencia gairebé de caire matemàtic, el cas era veure't i fer realitat el somni de cada nit... Ara, quan el temps s'ha complagut en els seus destins, un pensa en les pensades en exclusiva, en aquelles mirades, paraules, músiques i tot allò que s'anava coent a foc… que sempre considerava massa lent. Recordar és una mica tornar a viure, si més no somiar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada