Quan era professor de La Salle de Reus, em feia molta il·lusió portar als meus alumnes a Deltebre i, quan anàvem, una de les coses que fèiem era fer el viatge en barca dels darrers cinc quilòmetres del riu Ebre i aquí tinc una anècdota molt divertida... Les meves companyes, jovenetes elles i molt boniques, captaven l'atenció del conductor de la barca i els altres empleats i un dia, quan ja havíem fet el viatge i marxàvem, un treballador de la barca que que em coneixia una mica, se m'apropa i em diu, amb la nostra parla típica: "Xeic, quines anguiletes de pantena portes, això és bo ossets i tot, mareta meua quin arrosset farien, au mano torna aviat". Una abraçada molt forta i de tot cor a les meves companyes Txell i Marga, mai les oblidaré, grans professores, però encara millors persones...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada