Trencar l'olla

És un joc que solen preparar per la festa major dels pobles, per a la canalla, i també a les escoles en festa o de colònies. Recordo que és divertit i perillós, ja que es van donant garrotades a les olles amb els ulls ben tapats amb un mocador i s'ha de vigilar molt bé que no s'apropi ningú, si no vol rebre un cop de bastó. És curiós tot allò que és pot posar dins les olles: aigua, farina, blavet, caramels, pilotes, llapis de colors, etc. També recordo que, abans de començar, els fèiem donar dos o tres tombs sobre ells mateixos, per desorientar-los una mica, i encara era més divertit…

Jocs...

Els jocs sempre m'han agradat perquè la canalla s'ho passa molt bé. A l'escola del Serrallo es fan moltes activitats d'estiu i, aquests dies, me'ls estic mirant i juguen al mocador, que m'encanta perquè s'han d'aguditzar moltes capacitats, també juguen a estirar la corda, un grup a cada costat, una ratlla al mig i el primer que la toca perd, també jocs amb pilota per agafar tècniques de domini i control… De tant en tant, paren una estona per anar a beure aigua i descansar una mica a l'ombra. La cridòria feliç és edificant, s'ho passen pipa i no en tenen mai prou de res. Juguem?

Labios

Labios de cereza, labios miel,

labios tentación, labios emoción…

Labios que sonríen y pronuncian,

proclaman poemas de poesía sin versos, 

sólo latidos del alma… 

mientras el corazón aplaude 

anunciando la explosión de los sentidos. 

Labios que le prestan la sonrisa a los ojos 

ojos que sonríen en azules oleajes, 

ojos de mar que invitan al baño eterno 

del que no quieres salir. 

Labios, ojos, sonrisa, cielo, amor...

 

Coses entranyables

Hi ha coses entranyables que no s’obliden mai… el teu bar de sempre on et serveixen sense haver de demanar; la partida de guinyot amb els companys de sempre amb qui fas totes les bromes i burletes del món, sempre de molt bon rotllo; la teva barberia de sempre, que tots anomenàvem el laboratori perquè allí s'arreglava el món i es posava a l'abast de tothom la vida de tot el poble; el meu col·legi, quaranta-un anys d’escola, amb tot el que comporta de vivències de tota mena, sempre enriquidores; i tantes més...

Geranis

Recordo aquells temps en què teníem la terrassa descoberta i vaig arribar a tenir fins a vint geranis de diferents colors… són plantes agraïdes que, amb bona terra, aigua i sol, mostren sempre una vitalitat encomiable, a més d'una floració espectacular. Ara només en tinc un de vermell i avui me'l mirava i té unes branques plenes de fulles d'un bon verd i a la punta d'una d'elles surt una flor, que serà molt maca quan s'acabi d'obrir del tot. Sempre m'han agradat els geranis i només plantant un petit esqueix ja sol campar ràpid, donant sempre una sensació agradable de vitalitat.

Quién te lo iba a decir...

Pues no, uno no puede elegir de quién se enamora y, pese a estar enamorado del amor, éste nos sorprende… y aunque parezca que se te fundan todos los plomos, en realidad se van encendiendo luces que ya no controlas, ni por asomo. Quién te iba a decir a ti, y al otro, y al de más allá, que aquella sonrisa, aquella mirada, aquella palabra, aquel silencio, aquel apoyo, aquel aplauso o réplica, sería un inicio inesperado de una nueva y maravillosa vida…

La plaza

La plaza vacía, el banco libre, la luz tenue, ladra un perro desde un piso cercano, un gato se pasea tranquilo, otro parece esperarle, van hacia el rincón donde un alma buena les pone agua y comida, pero si además cae algún ratón, mejor que mejor. Ver la plaza vacía me lleva a imaginarla llena de vida y de jolgorio, niños que salen o van a la escuela, gente con la compra, hacia el trabajo, de charla, de paseo...

Arròs a la cubana

Ja saben, allò de l'arròs blanc, amb tomàquet fregit i un ou ferrat coronant la muntanyeta d'arròs… Nosaltres no hi posem res més, tot i que hi ha gent que hi posa plàtan i alguna cosa més. Jo m'ho barrejo tot ben barrejat i m'encanta el gust del tomàquet i trobar els trossets d'ou, que són boníssims. La Teresa es menja primer l'ou i després fa la barreja, però a  tots dos ens agrada, de tant en tant, fer un arròs així.

Toca Deltebre

És el millor premi de l'estiu, el fill, les nenes, la família que és allò de la sang i que no s'explica, és viu i prou… Hem quedat amb el Pere, al restaurant Nicanor, i estarem uns dies a casa, després ja tornarem al mes d'agost i ens estarem uns dies més.Marxem, posarem benzina, passarem pel Carrefour i cap a Deltebre, i en arribar al pont de l'Ampolla i veure l'esplanada verda, m'emociono, és la meva terra tan estimada, molt!!

Lisas y gaviotas

Siempre me paro a mirar las lisas, a veces son grandes, otras más pequeñas y van en bancos, otras minúsculas acuden como locuelas a las pequeñas migas de pan. Por cierto cuando el pan es abundante, porque hay más de un niño con abuelos, o padres con hijos, acuden las gaviotas y es muy espectacular el aleteo entusiasmado de las blancas aladas del puerto. Bien, la diversión está servida, lisas y gaviotas, niños que se lo pasan requetebién, abuelos y papás con pan y yo que me los miro bien...

Programa especial

Avui tenim un Barça-Juventus, partit de preparació però que ja ens fa il·lusió de veure perquè sembla que s'està preparant un equip que convida a somiar. El problema és que el partit comença a quarts de tres de la matinada i, aleshores, s'ha de fer una programació una mica especial, s'ha de fer migdiada, berenar una mica i sopar lleuger, però una mica més tard de la nostra hora habitual. Tot el que hem vist fins ara de Raphinha, Lewandowski, Dembélé i els nens ja consagrats com Ansu, Pedri, Gavi, Èric, Nico, etc, sembla que pinta molt bé… més Koundé, doncs sí!!

Nou esmorzador

Els amics del bar on anem sempre a esmorzar, fan uns dies de vacances, així que l'entrepà amb pa de llavors i tonyina i el seu cafè únic ja no són al nostre abast. Però sempre hi ha alguna alternativa, així que hem anat uns metres més amunt on hi ha una pizzería que també fan entrepans petits, sobretot de truites de diferents coses, que tenen molt bona pinta, i el cafè, no és com l'altre, però es pot beure. Bé, avui hem fet truita francesa, un aigua de mig i un cafè curt (en un parell de consells més… bo).

Cosas del tiempo

Me gusta ver corretear las hojas, parece que juegan con la brisa, el sol tiene algún problema con las nubes, en catalán decimos algo así como que están encabritadas (núvols a cabretes), parece que podría llover, o solo es la ilusión de la necesidad, pero nada, poco a poco el astro rey se va haciendo paso y ya pasamos otra vez de los treinta grados de temperatura. Pero, en algún sitio con árboles, las hojas corretean empujadas por una maravillosa brisa marina...

El sol és el pintor

Sóc a la roca de pensar, bé, ara més aviat a la roca de somiar, de fer allò del reviure, entre silencis, que només es trenquen davant la remor de les onades… m'agrada l'espai, on la immensitat blava sembla no tenir fi. El mar té blaus de cel i els meus ulls encara veuen les diferents intensitats, el sol sembla el pintor adient que aporta l'art i el color, el mar es un amor...

Tots dos

La tarda es resistía a morir… aquells vermells amb els que el sol pinta els núvols s'estaven a l'aguait pacient, com esperant que en la seva parsimònia passes alguna cosa, tot i ser prop de la font i la plaça, reinaba el silenci, només una abella embogia damunt d'una flor. Potser un ocell, potser una música indefinida, potser un batec de cor compassat, potser era el teu, potser era el meu, potser tots dos, un amor de simfonia a dos, segur...

Sean felices

Vaya con el sol, está que se sale, sale y se queda, y se luce flirteando con los cuarenta grados. Pero uno logró cumplir uno de sus sueños… vivir cerca del mar, donde con frecuencia te regala alguna brisa marinera que se agradece, además uno conoce las sombras con banco, donde los airecillos que vienen del mar se captan como una muy lograda bendición. Feliz verano amigos, vayan por la sombra, sean felices...

GPS

Hem fet el viatge amb l'EcoSport nou, ha estat perfecte, ell sol s'adreça quan cal i,  fins i tot, si observa que el conductor mostra alguna irregularitat, t'aconsella que estaria bé descansar una estona. Això del GPS és espectacular… t'avisa si hi ha alguna retenció, per obres o per algun accident, també si hi ha algun radar i els mapes, sempre actualitzats, et porten on sigui. Bé, la diferència amb els primers cotxes que jo vaig tenir és abismal, l'aire perfecte i el preu de la benzina abusiu, tot i que no gasta massa...

Abuela con nietos

Abuela con niño en el carrito y una niña de unos tres años que va haciendo numeritos para llamar la atención. El niño tiene unos ojos como naranjas, se ríe, parece que se monta su fiesta particular, a la abuela se le cae la baba. Mientras, la niña se va subiendo por los bancos de madera, por las jardineras e incluso yo, que no suelo meterme donde no me llaman, la he advertido de que puede hacerse mucho daño. Al fin se paran en un banco, la abuela atiende mejor a la niña mayor, que ahora me parece que es un poco mayor, unos cuatro o quizás un poco más...

Gent gran

Gent gran… aquests que sempre em semblen més grans que jo, tot i que darrerament, quan em miro al mirall, ja em sembla que pertanyo a aquest grup. Bé, s’ha d'acceptar la realitat, un té l'edat que té i, tot i que procura estrenar vida cada dia, doncs som el que som… Darrerament el que més m'ha impactat, va ser la salutació d'un simpàtic i eixerit nen petit, que em va dir "Hola viejito", i jo li vaig dir "Hombre, no tanto", pero… sí.

Se poetiza el sentimiento

El poeta enamorado excava en el fondo de su corazón, y proclama en verso toda la profundidad del sentimiento. Siempre pensé que el estar enamorado te hace poeta… tú ves más y mejores cosas en el ser amado, que los demás no ven, y en el momento de expresarlas, aunque sea con la voz entrecortada o la palabra titubeante, se poetiza el sentimiento… y es muy bello. La verdad, el sentimiento y el amor son los ríos que salen del alma del poeta, todos van al mar, por eso el mar es un amoroso sentimiento poético…

Vagar por la luna

Remar plácidamente en un río tranquilo,

ir en bici en una fresca mañana 

por el carril habilitado bordeando el mar, 

subir montaña arriba por un sendero, 

entre árboles, oyendo músicas de pájaros 

que siempre animan en los andares cuesta arriba. 

Ir en coche en plena noche… 

por una calle poco concurrida, con las luces largas, 

que parece que vagas por las calles de la luna.

Bien, buenas, ustedes mismos...

 

Nens

Com a mestre, sempre tinc els nens al cap, els veig en diferents situacions i sempre em complau i m'alegra l'estona. Avui em ve de gust recordar que estant a Londres, pel Hyde Park, mirant els esquirols, o prop del Tàmesi, on vam fer un tomb amb vaixell, es veuen alguns grups de nens d'excursió, tots uniformats, majoritàriament amb corbata, i amb un ordre i una disciplina encomiable. Recordo també la varietat étnica, on nens d'arreu del món mostren la seva felicitat i convivència. Nens… he estat més de quaranta anys amb ells i és com ser prop d'allò que purifica com cal.

Amb els deures fets

He anat fins a la plaça del Infants, he pujat per les escales mecàniques i, en un no res, he arribat a la plaça Corsini, la del mercat. He fet un tomb per veure el peix, les verdures i la fruita, i he anat baixant, tot sabent que m'és més fàcil caminar de baixada i no em cal aturar tant. He cercat les ombres en lo possible, però fa molta calor i, en arribar a casa, tens la roba mullada i has d'anar cap a la dutxa ràpidament, la qual cosa és molt agradable. Després, ja fresquet i el dinar a punt, és tot un plaer ser a casa i amb tots els deures fets. Una bona migdiada i demà sant tornem-hi...

Palabras con música

Me hubiese gustado poner música a mis palabras

y, cuál trovador laúd en mano, 

mostrar mis versos que nunca he escrito. 

Y allá en el acantilado… 

donde las aguas te llevan a todas partes, 

componer todas las sinfonías del mar, 

y escribirlas en los pétalos de las rosas, 

para que lleguen a mi amada… 

a través del hilo musical de una brisa de mayo. 

Palabras con música… 

las hay que la llevan con una sonrisa cómplice…

 

Un bon record

Recordo que, de nen, hi havia una nena que m'agradava molt, sempre procurava ser prop seu i la meva felicitat es manifestava més esplendorosa quan m'estava amiga, quan ens defensàvem d'un a l'altre quan, sobre algun tema que comentàvem a classe, nosaltres pensàvem de la mateixa manera. Recordo que mai vaig arribar a dir-li res, m'agradava, érem bons companys i ara és un molt bon record, gairebé d'infantesa. És ben veritat allò que diuen que, quan et vas fent gran, recordes millor detalls de quan eres petit que coses que potser vas fer ahir o la setmana passada...

Un bon passeig

La meva gorra groga i jo avui hem caminat pel carrer Reial, hem passat per la plaça dels Infants i hem arribat a la plaça dels Carros, d'allí i amb les escales mecàniques que passen sota la via del tren, he arribat als tinglados, m'he assegut una estona mirant la font i he continuat cap on són les barques de pesca del Serrallo. Sempre m'aturo a veure les llisses i torno a descansar davant de l'edifici de les remendadores, on hi ha un parell de bancs a l'ombra, i ja sóc molt prop de casa meva…

Puedo dar más

A veces reparo en aquel beso que no di, en aquel abrazo al que le faltó intensidad, en aquella palabra que no acudió en auxilio de quien la necesitaba. A veces me siento dolido por no ir a la era por miedo al polvo, por no ser mejor en el ayudar en el comprender, en el compartir, en el apoyar. A veces me entristece toda la felicidad que me comporta mi soledad acompañada, parezco escondido, siempre pensé que pude dar más, que puedo dar más, aunque cada vez tengo menos tiempo, però pretendo estar presto para el buen obrar...

Un poco de respeto

Los bares del barrio tienen sillas fuera, toldos, luces, calefactores en invierno y ventiladores en verano, todo muy bien. La gente, familias y amigos, salen a refrescarse, con los niños, y las charlas duran a veces hasta muy tarde… los niños, mientras, incluso juegan su partido de fútbol, donde destaca algún balonazo sobre una puerta metálica, que resuena muy explícita, todo bien… menos para aquel pobre vecino que mañana tiene que ir a trabajar y ha de levantarse muy temprano. Un poco de respeto estaría bien, sobretodo cumpliendo los horarios establecidos.

Un plat de fruita

Després del dinar de Sant Pere, vam fer un sopar de fruita, fruita del temps evidentment: uns préssecs plans (paraguayos), molt bons per cert, unes cireres, kiwis, plàtan, poma, síndria, meló… Bé, de tant en tant, va bé fer una mica de neteja, les cireres me les han de treure del davant, els kiwis són molt sans, tot i què a mi després d'una estona, em torna a venir gana… Bé, fruita sana, bona, amb vitamines, necesaria… i amb sucre, compte!!

Un somriure de felicidad

M'agrada estar tranquil davant d'un full en blanc amb un Pilot a la mà, escriure alguna cosa, sembla ja una rutina… No, no és cap inspiració molt especial, és senzillament una petita crònica del dia a dia, alguna cosa que he vist o ha passat, o he recordat de la meva vida familiar o professional. Però aquest moment, sol davant del paper, trobar paraules, trobar un sentit fa que, sí més no, em dibuixi un somriure de felicitat i de pau.

Rosas y orquídeas... blancas

Yo pensaba que la máxima aspiración de una flor era parecerse a una rosa blanca hasta que reparé en las orquídeas y sus formas y colores… Las hay de un blanco que para sí quisieran tener las rosas de mis sueños y, si hablamos de formas, no hay pájaro de luces que atempere los sentidos como una orquídea blanca, que aparece cual ángel sonriente, que llena de encanto y ternura los jardines que se atrevieron a soñarlas. De rosas y orquídeas blancas, pura belleza o belleza pura...

Reviviendo

Me iré a ver los huertos, y buscaré la higuera del abuelo, 

y lo recordaré andando descalzo, mientras regaba el maíz, 

y me iré a ver el canal donde me bañaba, 

el pequeño y el otro más grande, para cuando ya no era tan niño, 

y recordaré la estación del ferrocarril de La Cava a Tortosa… 

Y me iré a ver el mar, y lloraré la ausencia de mi playa, 

que se la tragó, tan insaciable él, y recordaré

los berberechos y las navajas y las almejas y las… 

Y buscaré el níspero y el pino, que aún existen, 

y me sentaré un rato en su agradable sombra 

y reviviré mis agradables vivencias positivas…

 

Gente positiva

El placer de ser agradable, positivo, práctico, ser portador de sinceridades grabadas en sonrisas, tener presto el abrazo, la palabra amiga, el consejo que te darías a ti mismo… Hay personas que cuando hablas con ellas te sientes como bien regado de nutrientes naturales y cuando terminas la conversación te sientes revalorizado. Pese a que, según dicen, el halago debilita, la gente positiva que te trata bien, siempre reconforta mucho.

Un got de llet

M'agrada escriure alguna cosa, per la nit, ja tard, quan escolto el silenci, amb un got de llet fresca del frigorífic, sola, sense res, sense lactosa, desnatada, amb vitaminas A. D. E. i àcid fòlic, zero per cent de matèria grassa, cent per cent de granges d'aquí… Bé, no està gens malament, però només que fos semi, ja seria una altra cosa. Recordó que de jove, això ho feia amb un cafè curt i unes quantes cigarretes rosses...

Fem bondat

La Teresa i jo, després de menjar uns dies a caprici total, hem decidit que farem una neteja a fons, així que avui ha fet la cistella de la compra i era tot un prodigi de prudència i una molt sana tendència: espinacs, bledes, bròquil, col, pebrots, pastanaga, albergínies, enciam, escarola, cebes, fruita del temps, aigua, llet descremada, carn de pollastre i conill, etc, etc. Bé, potser em deixo coses però tot anava per aquest camí, força verdura, aigua natural, fruita, algun cafè, caminar per les ombres i anar procurant fer una vida sana. El que no perdonem és un arrosset de tant en tant...

La quiero

Quise hablarle del color de las flores 

en mis primaveras de diseño, 

quise ver el color de sus ojos en el amanecer

de las primeras luces del día, 

quise ponerle una música que erizara 

la esencia de los perfumes naturales, 

quise llevarla a ver las despedidas de la tarde, 

allá donde, en algún mar, las proclama… 

exclusivas de tenues luces y misterios. 

Quise, quise tantas cosas, quiero, quiero tantas cosas, 

la quise tanto, la quiero tanto, me hace tan feliz, tan...

 

Toca poble

És la il·lusió de cada estiu, es proclama la presència dels pares, el pati, la figuera, els rosers, la botiga de la mare, l'hort del pare, els avis, el padrí, Conxita i tots els que ja no hi són, que malauradament ens han anat deixant una mica tocats. El record és permanent, però ara ja anem tenint el futur encaminat, amb unes nenes precioses que ens omplen de joia. Ser al poble siempre em fa feliç, és allò de la sang, del peix on neix o el lloc on em sento estimat amb naturalitat...

L'estiu

L'estiu és sempre ple d'il·lusions, si més no, així el penses, el proclames i el programes. Després d'aquest meravellós viatge, ara ens toquen uns dies a Tarragona, amb el cotxe al garatge i, si m'apures, amb nosaltres desats a casa, menjant amanides, bevent aigua i mirant la tele amb l'aire condicionat al punt. Després ens tocaran uns dies a Deltebre, ja tinc ganes de veure a la família, sobretot al Pere i a les nenes, la Tessa, l’Arlet, l’Elna i la Liah, que són una meravella de criatures, una autèntica il·lusió. Recordo que, quan treballava, l'estiu sempre feia olor de Delta de l'Ebre...

El color del agua

Podría, y además me gusta, hablarles del color del agua, serán mis ojos que de lejos ya les cuesta apreciar las maravillas naturales, o la luz del sol sobre ella, que me hace verla, en los lagos, del color de la esmeralda. El agua, la potable, es incolora, inodora e insípida, nos contaba el maestro, pero yo ya buscaba sus colores en los arrozales, en el canal de la izquierda del Ebro o en algún desagüe de mi querido Deltebre…

El professor explica coses

Els dies de mal oratge els alumnes  no podien sortir al pati i els donava diferents opcions… una era "El profe explica coses" i a mi m'omplia d'orgull que aquesta era la que solien triar. Una de les històries estrella era la de la boa constrictor, del zoo de Barcelona, menjant-se mig cap de porc i veure les seves carones era tot un poema, entre tràgic i cómic. Els contava, poc a poc, con la serp anava des encaixant les mandíbules i aquell cap de porc, que semblava impossible que se'l pugues empassar, anava entrant de mica en mica, fins a desaparèixer. La canalla semblava hipnotitzada i s'ho passava força bé. "El profe explica coses", recorda...

El plaer de ser a casa

Sí, ja sé que em repeteixo però quan torno a casa, després d'un viatge, m'agrada assaborir el plaer i la comoditat de ser-hi, són petits detalls que quan no els tens es converteixen en grans detalls dels que te'n recordes i t'has de conformar. La teva cadira còmoda i la teva taula a mida, la tablet al seu lloc, els quaderns, la llum adequada, el teu llit, la butaca reclinable, la teva tele a la distància justa i de mida precisa, la meva finestra d'on veig a la meva amiga la lluna, la terrassa tancada on viuen i reinen les meves meravelloses onze orquídies... Bé, som a casa, sans i estalvis, contents, feliços d'haver gaudit d'algunes coses molt maques...

No es veu una ànima

Diumenge, quarts de deu, sóc al carrer, no es veu una ànima, la gent dorm o ja ha enfilat cap a la platja. A mi la platja només m'agrada a l'hivern, sola, que no trista, i molt ben acompanyada, sempre, d'algun sospir perdut entre les ones, o d'alguna nostalgia on tard o d'hora sempre acudeix algú a la recerca d'alguna solució. S'està bé, és un bon racó per meditar tranquil·lament…

Finalizando el viaje

Nos queda otro día en Jaca y después ya emprenderemos camino hacia Tarragona, pararemos a comer a les Borges Blanques y, si todo va bien, el sábado dormimos en Tarragona. Bien, misión cumplida, espectacular viaje, donde me he emocionado con frecuencia y he exclamado olés de admiración. Ahora es hora de agradecimientos, en primer lugar a todos mis ángeles de la guarda que lo han hecho posible, especialmente a mi santa Teresa, que lo montó todo y lo condujo de cine como hace siempre. Genial todo el proceso, el montaje, la ejecución, matrícula de honor...

Caminar

Per cada ciutat, per cada poble on hem fet parada i fonda i la visita cultural corresponent, les meves cames han agraït les ciutats de carrers plans, com ara Vitòria, i no tant els molt empinats, com ara Sestao. Però les caminades, els nostres particulars camins de Santiago, els hem fet i prou generosos que han estat, si més no, cada dia he anat a dormir amb les cames forca carregades i donant gràcies perquè encara vaig fent via…

De Jaca a Tarragona

Hem sortit de Jaca i hem parat a als afores d'Osca, a un Carrefour per a posar benzina, ja que tenim un vuit per cent de descompte, acumulable al xec estalvi de la casa comercial. Després hem anat a dinar a les Borges Blanques, prou bé, una carn de xai ja més feta, però molt saborosa i, abans, una albergínia farcida, hem fet de postres una mica de músic que no n’havíem fet gens, aigua i un cafè. Bé, ja som a Tarragona, hem fet 2500 Km en tretze meravellosos dies, ara descans i cap a Deltebre uns dies...

Punts a remarcar

Del viatge, culturalment, em quedo amb la catedral de Santiago, per les seves manifestacions de fe vingudes d'arreu del món, la de León, que no la coneixíem, és molt gran i preciosa. De ciutats, a mi m'ha agradat molt Vitòria, que tampoc la coneixia, amb les seves balconades blanques. De museus no n'hem vist gaires, el de Logronyo és forca interessant. De la gastronomia, em quedaria amb la mariscada de Ribadeo, las "zamburiñas" i l'espectacular llamàntol que hi havia, les costelletes de lletó de Calahorra, uns callos amb morro que vam menjar al restaurant Tizona de Logronyo, el pernil ibèric de gla i la carn de Jaca també tenen menció. Dels hotels, els aires condicionats molt bé, les llums prou deficients en general…

La Teresa i jo

Portem quaranta anys junts, la qual cosa vol dir que ens coneixem prou bé, som a l'hotel i jo li dic “anem a prendre alguna cosa” i ella, que és a l'ordinador, diu “un moment que acabi una cosa”, i jo em poso a fer un sudoku, de "difficulty 6", perquè sé que aquest moment pot ser de deu minuts, un quart… i jo mentre m'entretinc. Reflexionant una mica, veig sempre meravellosa la conversa dels nostres silencis, una mirada, un gest, és sempre una acció complementària, basada en l'amor evidentment, que fa que la nostra convivència sigui plàcida i molt feliç.

Seguim a Jaca

Segon dia a Jaca, avui hem anat a Biescas que sempre ens agrada molt, hem fet quatre fotos al riu i a les seves cases tan originals i tan maques. Després, ens hem begut una cervesa torrada sense alcohol i hem pujat fins a un poble petit que és diu Escarrilla, ja a tocar de la frontera, on hem dinat… uns espàrrecs de Terol amb pernil i un entrecot, que és el que ens mancava per completar la programació gastronòmica i ha estat força bé, amb el Somontano reglamentari per aquestes terres. Bé, demà, si Déu vol, ja dormirem a Tarragona, tot passant a dinar per les Borges Blanques.

El color en la luz

El amanecer corría acelerado,

blanqueaba los caminos de luz matutina, 

las rosas blancas ya elevaban sus pétalos, 

para estar presentes en el esplendor de tu llegada. 

Y apareció el color, que le dio sentido y colores a la luz,

y luego tú y tu sonrisa, y el hablar de tus ojos 

y el reír de tus labios hicieron mágico el proceso. 

¿Quién da luz a quién? 

Contigo se proclama el sentimiento y el color en la luz...