Sovint penso amb l'àvia, la tia Conxó de Ranera, sovint hi penso i sempre és un plaer recordar-la amb les seves tasques habituals, a la botiga de queviures, o fent menjar per als treballadors de l'arròs que venien a fer la temporada… encara sento l'olor d'aquell sofregit amb molt all, per fer un arròs per a què aquella bona gent pogués menjar un plat de "calent", que tant agraïen. Una gran dona, que es guanyava la vida honradament i, a més, era molt estimada per tothom, tant la gent del poble com forasters…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada