Recordo que algú una vegada em va preguntar si era feliç i jo vaig contestar que suposava que sí: tinc una feina que m'agrada, uns companys que em fan sentir important, uns alumnes que em respecten i que l'únic problema que tinc amb ells és el meu excés de cel, una dona que m'estima, un fill meravellós, estic ben considerat, em sento estimat per tothom i els meus pares estaven molt orgullosos de mi… Bé, no sé si això és la felicitat però, si no ho és, s'assembla molt, almenys és el meu concepte i que a cops no ets massa conscient d'allò que estàs gaudint i que és immillorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada