Fa vent però al mateix temps plovisqueja, és allò que els castellans dirien... "
Hace un día de perros". La meva estelada blanda d'un costat a l'altre i no sé com no s'estripa, perquè és va enganxant per tot tot arreu. Fa dia de fer menjar de cullera... veurem en què sorprèn la Teresa, però la confiança és sempre total. Bé, un dia més a casa i procurant prendre'ns-ho el millor possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada