els núvols semblen passejar pel Delta,
a cops son bonics, a la tarda...
d'un groc vermellós, també tirant a fosc.
Veig despertar el dia als afores de Deltebre,
el sol és valent, entra per les finestres,
sense invitació, i et diu que t'has de llevar.
I després el vent, o la pluja... amb vent, a casa,
amb pluja, amb una barca pel riu amb tu
...sota un paraigua familiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada