Sant Jordi des de la finestra, sense carrer, ni plaça, ni la nostra Rambla repleta de gent, llibres, roses... tots cercant fer palès l'amor, que és allò que realment hom celebra aquest dia. Bé, una mica trist tot plegat, però en aquests moments de recolliment i reflexió, ens adonem que el cor continua bategant i emocionant-se cada cop que veu tantes coses que ens regalen les persones estimades. És potser temps del poema, de mirar als ulls, de somriure i correspondre com cal a tot allò que ens mana el cor sincerament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada