Suposo que tot aquell que respecta i estima la poesia i, a més, va tenir la sort de llegir els seus poemes, recordarà al meu amic i de tots, Antonio Pérez Cozar, un sant varó, capaç d'estimar i fer-se estimar, amb una capacitat fora de lo normal. Era un gran poeta, però sobretot un ésser humà meravellós… Aquests dies, a S'Arenal, prop de Palma, hem conegut a la seva senyora, Asunción Blanco Muñoz, i hem fet aquell cafè que va quedar pendent, i l'hem fet amb l'Antonio al cor, i he gaudit de veure el perquè el meu amic va ser tan feliç amb l'Asuncion. És tota una senyora de cap a peus, amb un cor immens i amb uns braços que abracen com cal. Ha estat una trobada molt maca, estaria bé de tenir-ne més... a Tarragona et rebrem amb els braços oberts, un petó bonica, ens has encantat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada