Solem anar a esmorzar al bar Barracoc, un bar familiar, prop de casa i on solen parar parelles joves amb nens petits de dos, tres, quatre anys. Ja sabeu que sempre se m'escapa l'orella i aquests nens em tenen el cor guanyat... Jo sempre he pensat que la gent del Delta té el cap molt despert, aquí no hi ha muntanyes ni grans edificacions, a més la canalla té tot un seguit de vivències properes que fa que el seu vocabulari sigui variat, divertit i molt nostre. El nen viu prop de la terra, del riu, del mar, flora i fauna, tot a mà, tot a l'abast, i ells assimilen molt ràpid i molt bé…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada