Li deien l'escolà, perquè de petit va ser-ho, després i per circumstàncies de la vida, va quedar sol i amb una ferida a la cama que no se li guaria mai. Per aquest temps la mare el convidava a dinar, i ell sempre portava un cava i un sentit de l'humor que semblava una llum nadalenca que ens contagiava a tots. Era tot un personatge, una mica trapella deien, però a mi m'estimava molt i nosaltres també a ell. Recordo que tenia una gosseta que li deien Pastora, la tenia molt ben ensenyada i li feia molta companyia, mai se separava del seu costat. L'oncle Joanet, al cel sigui!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada