Aniversari de Teresita de Benjamín

Fas anys, tota una trajectòria, un camí llaurat a pols... tot i això, encara vas a la barca, com aquell pescador etern que mai perdrà la pipa, ni el nord, ni el seny, ni la mar. Has estat una bona mestra, fins i tot meva, però abans has gaudit d'una infantesa adient, en una família treballadora i responsable, sempre apropant el muscle i fent pinya per anar endavant.

Com a profe et recordo per Saurí, amb l'estimada Carmeta, o a l’illa de Buda, amb una petita moto, lluitant contra el mal temps, vent i pluja, hivern… Però la teva responsabilitat, sempre era palesa i et feia sortir amb èxit de qualsevol cosa que et proposes. Per circumstàncies de la vida i juntament amb la teva germana, al cel sigui, vas haver de fer-te
càrrec del bar del teu pare Benjamín, i ho vau fer sense perdre la bona dinàmica tradicional, i amb molta dignitat. Amb el temps perdem els pares, avis, amics... tu, fins i tot el marit, un bon home que et va deixar quan encara teníeu molt per viure. Però la vida et deixa gaudir de les teves filles i de l'amor de la resta de la família.

Tu, Ricardo i jo, som els més grans, som l'última fornada, som a mà, però això no vol dir res, podem gaudir de la plenitud d'un dia de sol, de la música suau d'un somriure sincer, d'un capvespre on la lluna et fa una ullada de total complicitat, d'un passeig per vora mar on les roses d'escuma que es formen per damunt de les ones són petons que ens donen, des del cel, les persones que ens estimen. Nosaltres podem, com a profes, no deixar de fer pedagogia i ser exemple viu i constant de com fer fàcil la convivència social i familiar. Felicitats cosina, petons, pau i bé, llarga vida!!