si més no vaig rebre un flaix
...que em va torbar.
Diria que en va somriure,
amb els ulls evidentment,
ho sé per l'abraçada dolça
que em deixa la pell erta.
Diria que no somiava,
que era ella, que estava allí,
convincent, oportuna, real,
sincera, amb aquella discreció
que acarona i fa que l'ànima
...posi en marxa al cor
perquè ja bategui a tocs
del millor amor total...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada