Acluco els ulls

Tanco els ulls, o els acluco,
i veig la poma a l'arbre,
de color que vol ser vermellós
que brilla amb tocs de sol…
Veig el cirerer florit, tot blanc,
bonic, com a nevat,
amb les abelles rondant,
volant, de flor en flor...
i la meva imaginació també de vol,
passeig per l'etern blanc…
Contemplo la tardor que s'amaga
amb núvols de foscor daurada,
i aleshores acluco els ulls...
i veig la poma i la cirera,
l'abella i la mel, la figuera amb figues,
la magrana i el gínjol i el codony…