Sovint em ve al cap la meva àvia... i és que la tia Conxó de Ranera era molt especial. Recordo que a l'era, allà en un racó del paller, una gallina s'havia ficat lloca, tenia molts ous, tants que gairebé no els podia cobrir ni amb les ales esteses... la iaia, tota misteriosa ella, m'agafava de la mà i m'ensenyava aquell lloc secret, i anàvem a donar-li menjar, arròs o panís i alguna vegada pa amb vi i sucre, i la gallina ben a gust que s'ho menjava. Era molt divertida, tenia també un parell d'oques que la seguien i ella els parlava com si fossin persones. Una gran i bona dona…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada