La meva cosina Teresita i les seves filles, Maite i Susanna, passen els nadals a Deltebre, així que tinc una porta oberta a l'abast, ja que els germans Margalef estan d'obres (es fan un bon niu), Conxita ja no la tenim, només al cor, i la resta de la família absent, també al cor per sempre més. Bé, com deia, una porta oberta i, com sempre, tasto del dinar a mode d'aperitiu i, a més, comentem de la família i de quan érem petits. La família té sempre la força de la sang, és un plaer natural, sincer…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada