Recordo les cases del poble, orientades cap a on volien, algunes fins i tot d'esquena a la carretera principal, ara ja no tant... Recordo l'hort al costat, una figuera, un galliner… avui encara n'he vist un, envoltat però d'una regadora de formigó, que m'ha fet tota la gràcia del món: un solc de bledes, un de cebes, dos o tres de faves en flor, un de carxoferes amb carxofes a punt de collir, tot ben conreat, net, sense males herbes… No em diran que no és un goig, tenir-ho tant a punt, tan prop, bo i natural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada