En aquell temps només pensava en blau, el dels teus ulls, ulls de mar de cel… però jo sempre els imaginava amb aigua dolça, tot i que no hi era absent mai aquell punt de gràcia i bon sabor que hi dona la sal. A més dels ulls, sempre solies portar alguna prenda a joc, el llaç dels teus cabells d'àngel ros, un mocador de coll, fins i tot unes sabates duien una cinta blava, que combinava perfectament. Eren temps de blaus de gran intensitat sublim…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada