Romandria palplantat davant dels teus ulls,
amb el desig etern de fer un bon bany
…per tota la immensitat blava,
que acaba fent genial la llum del dia,
així són els teus ulls, pura llum blava de mar de cel.
Potser després, ja net de tots els perjudicis,
pugui recuperar l’alè i la parla
per contar-te i escriure la poètica música del meu cor.
És possible que em vegis una mica millorat,
però sobretot em veuràs natural, sincer, autèntic,
plenament rendit, totalment enamorat, cofoi…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada