Doncs sí, Teruel existeix, amb el seu toc Mudéjar i també algun caire Modernista, però sobretot amb una gent que té un accent graciós i acollidor que els fa molt agradables. Hem sortit de l’hotel i hem baixat amb un ascensor, per poder fotografiar una famosa Escalinata del Óvalo que és aquí prop. Després hem vist la torre del Salvador i l’església del mateix nom, hem seguit amunt per la Calle Nueva fins a la plaça del Torico, hem entrat a una botiga i hem comprat un parell de jerséis per al Pere, aprofitant les rebaixes. Després hem visitat la Catedral de Santa Maria, una visita guiada que ha estat força interessant, d’aquí hem anat al Museo de Arte Sacro de Teruel, on m’he fet una foto amb una imatge de Sant Pere. Hem dinat en un restaurant dels voltants i hem provat el corder, que realment el fan molt bo, demà serà el torn del pernil. Bé, hotel, migdiada, passar els petits escrits de cada dia, sopar, planificar el demà sense cotxe i... descansar ja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada