He vist colors en la foscor…
he observat bocabadat que el riu va cap amunt,
que les estrelles, a cops, fan vols artístics,
com si juguessin a celebrar la cloenda
d’alguna de les parts de la felicitat.
He contemplat la tristesa d’un cor esperançat
i m'ha semblat fins i tot bonica,
tenia un caire emocionat, una tendresa jove
…com un brot verd, nou.
Sí, sí, jo també he estat… estic enamorat,
i a vegades les coses no són el que són, són millors...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada