Gaudeixo del plaer de ser a casa,
recupero la meva visió de la finestra,
aquella que dóna directe a la lluna,
la meva amiga de sempre,
però és a l’hivern quan més ens freqüentem
i més ens expliquem les vivències de l’estiu.
A cops fem un tomb pel cau de les sirenes,
allà al mig de la mar…
d’altres anem plegats cercant el vol dels esquirols
per la pineda del Pont del Diable.
La lluna i jo, una mica xafarders tots dos,
però sempre ens hem portat força bé, genial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada