En apropar-me a l’estació observo el pas d’un tren, d’aquells amb pressa, que no paren i que sembla que té el seu destí ben definit. M’assec una estona, vull veure l’arribada d’un tren que estan anunciant, la gent es va apropant, tot i els avisos del perill. Poc a poc, arriba, para, baixen, pugen, alguna abraçada de benvinguda, també de comiat. És el tren, és la vida, vas, vens, tornes… o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada