De la mà, com sempre...

A l’Any Nou cercaré un cel amb sol,

i faré treure el nas a la primavera,

i anirem de la mà com ho feien abans,

i ens aproparem a l’alzina, ja ho sabeu,

aquella prop de la font, 

on ens espera el nostre banc de pedra, 

on vam fer de la proximitat i de l’amor 

una delícia constant… 

Doncs sí, a l’Any Nou, no li demano res més, 

ni menys, que el camí continuï, 

tots dos, de la mà, com sempre…