Té fama, és bo, ben curat, saborós, tendre, al punt de sal… i tots els elogis que vulgueu per fer justícia a quelcom ben fet. Ho solen servir amb pa i tomàquet ratllat, que està força bé, però al meu gust dista molt del pa de vidre, o el pa de pagès, amb el tomàquet fregat per sobre i una mica de sal i oli d'oliva. Bé, ser a Terol i no menjar-se una bona caldereta de xai o un bon plat de delícies de Terol, seria una falta de respecte imperdonable. I no ho dubteu mai, Terol existeix i val molt la pena de conèixer-lo bé…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada