Avui li feia broma a la Teresa i li deia “Quanta paciència he de tenir amb tu”, bé, res seriós, una mica d’humor i prou, però jo després m’he quedat rumiant amb la paraula paciència, en allò que em diu que podria estar composta de pau i ciència, que no està gens malament per a una fita on el silenci resignat, és ben regat de pau i ciència. L’antònim de paciència és la impaciència, que no és res més que aquell desig adolescent de voler-ho tot i amb tota la rapidesa possible. La paciència és santa, diuen…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada