Era la gosseta de la cunyada, però ens l'estimàvem tots, era afectuosa, juganera, eixerida, dos anyets plens de vitalitat incansable i un comportament d’aquells que fa una companyia immillorable. Era d’aquells animalons que necessiten contacte, et pujava damunt dels genolls i es deixava acaronar i gairebé s'adormia, entregada i amb tota confiança. Ha sortit de casa, cosa que mai feia, i ha estat empaitada per un cotxe, accident mortal, no han pogut fer res per salvar- li la vida. Ens costarà molt oblidar-la…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada