La meva mare

L’ombra de la meva mare, la mare, mai absent, sempre al cap, sempre al cor, els llocs per on es movia, tot allò que feia, els seus rosers i les seves converses amb ells, les senyores que venien a cosir i ella les ensenyava a fer-se la roba, com una gran mestra, autodidacta total, entregada, generosa, bona persona, exemplar. Què he de dir jo de la meva bona i genial mare…