I, en tancar els ulls, recordo el teu somriure…
allà sota l’alzina on, després, hi anava cada dia
per escriure versos a les seves fulles, tan petites elles,
però eren llit de sentiments molt grans,
paraules escrites amb el cor que es feien lloc…
entre els nervis d’espai tan minse.
Però hi cabía tot i jo somiava que, en tornar un dia,
ens plourien versos com a pètals d’amor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada