La música de la monotonia

Sóc a la meva butaca reclinable, tanco els ulls, relax total. Faig el passeig que no he fet avui perquè plou, jac amb caputxa, guants i paraigües, vaig a poc a poc, vora mar, pel Serrallo. M’encanta veure el ball de les bombolles sobre la mar, és preciós perquè, tot i la pluja, l’olor de la mar és intensa, natural, sembla original, sense plàstics ni brutícies. Vaig olorant, el soroll de les gotes damunt del paraigües és la música de la monotonia. Obro els ulls continua plovent, és una pluja fina i continuada, diuen que farà bona saó, segur…