No puc fer-hi més, sovint em venen a la memòria les coses de la meva àvia materna. Coïa una olla de fesols i feia quatre crits a les veïnes per si en volien una cullerada per a fer calent (col, arròs i fesols). Semblant passava amb el petit forn de pa que tenia al costat de la porta de sortir al pati, on hi havia també una cisterna d’aigua del cel. Feia pa per a casa i també per a alguns familiars i veïns, que li compraven cada dia. Recordo la consistència i l’olor d’aquell pa que el podies guardar uns dies i no es feia massa dur, ni malbé. Coses de l'àvia, una gran dona…
dijous, 25 de gener del 2024
Coses de l'àvia
No puc fer-hi més, sovint em venen a la memòria les coses de la meva àvia materna. Coïa una olla de fesols i feia quatre crits a les veïnes per si en volien una cullerada per a fer calent (col, arròs i fesols). Semblant passava amb el petit forn de pa que tenia al costat de la porta de sortir al pati, on hi havia també una cisterna d’aigua del cel. Feia pa per a casa i també per a alguns familiars i veïns, que li compraven cada dia. Recordo la consistència i l’olor d’aquell pa que el podies guardar uns dies i no es feia massa dur, ni malbé. Coses de l'àvia, una gran dona…
Etiquetes de comentaris:
àvia,
pensaments,
persones,
records
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada