Romaní

Quina meravella, m'he aturat davant d’una torreta gran amb una planta de romaní preciosa, d’un tendre suau, que et convida a apropar-te i ensumar amb calma tan deliciós aroma. Abans sempre n'arrencava una branqueta i l’estrenyia una mica entre els dits, així l’olor a les mans em durava tot el passeig… ara ja no ho faig, apropo el nas i sembla que la planta agraïda treu el seu millor perfum…