He llegit que quan la lluna és plena i es banya al mar, aquesta fa un esforç per aixecar-se a volar i fer-li un petó. I jo, que sóc un sentimental de mena, m'he emocionat una mica, la lluna, la mateixa lluna que em festeja a la finestra, la meva lluna, que passeja amb mi per les balconades més indiscretes d'aquestes proximitats, a cops, m'és infidel, amb el meu amic el mar. Bé, la compartim plena…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada