A vegades em ve de gust fer un viatge a aquesta terra, recordo el seu fred, la seva neu, la seva gent agradable i comercial, les plantacions de tabac i les vaques enraonant al mig de la carretera, com ens vam trobar una vegada que anàvem a Pas de la Casa on, per cert, les cases estaven plenes de plaques de gel que, de tant en tant, anaven caient, fent com una mena de soroll de vidres trencats… Andorra, bona carn, bons paisatges, llacs amb un cert misteri, preciosos verds, sempre val la pena…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada