El silenci de la nit, el descans, la pau del repòs, la imaginació té el camp lliure per fer poesia de la reflexió positiva en la foscor. És de nit quan hi veig més clar, va dir algú, i jo penso en posar música a les paraules que defineixen els meus somnis, el pensament callat i sorollós, de què tot sigui més net, tot recordant allò de l'estimar-se sense massa miraments. Temps de silenci i de reflexió i un pensament en una frase en castellà: "Dios dijo que nos amásemos, no que nos amasemos"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada