Un plat de figues

Al pati teníem una figuera, plantada pel meu pare, d'on en penjava una gronxadora, una senalla lligada a una corda que, al mateix temps, estava amarrada a un coll de la figuera. Bé, record gratificant, però avui recordo quan bones eren les figues… jo me'n collia un plat, les pelava, les partia pel mig i agafava una forquilla i les convertia gairebé en un puré i, per acabar-ho d'adobar, encara afegia una o dos cullerades de sucre i allò era una de les meravelles que el plaer del sabor ens pot regalar. Bé, com veieu, el sucre que he tingut algunes vegades, me l'he guanyat a pols…