Conservo un parell de geranis que fan unes flors vermelles molt grans i boniques, tenen ja uns anys, però reviuen ferms i rebroten potents i atractius com mai. Al seu costat, i damunt d'una taula de pedra, les meves deu orquídies, que també han començat el seu espectacle habitual, i a mi em deixa bocabadat de veure com d'unes branques que gairebé semblen seques poden sortir unes flors tan meravelloses, realment precioses…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada