És divendres 14 d'abril, toca caminar per la zona del Parc Central i baixar pel parking de l'euro. Allí se m'ha apropat una preciositat de criatura, 23 meravellosos anys, que m'ha preguntat si jo era el professor Pere Bonet… Ella era la Cristina Pérez i havia estat alumna meva a quart de Primària, en un moment ha vingut el seu germà bessó, Xavier Pérez, també un jove de gran presència, i ens hem abraçat tots plegats de forma molt sana i, sobretot, molt edificant. M'ha dit que estudiava Pedagogia i que em recordaven molt. Ha estat una sorpresa molt agradable, un gran record, ja que vam tenir una molt bona convivència…
dissabte, 15 d’abril del 2023
Sorpresa agradable
És divendres 14 d'abril, toca caminar per la zona del Parc Central i baixar pel parking de l'euro. Allí se m'ha apropat una preciositat de criatura, 23 meravellosos anys, que m'ha preguntat si jo era el professor Pere Bonet… Ella era la Cristina Pérez i havia estat alumna meva a quart de Primària, en un moment ha vingut el seu germà bessó, Xavier Pérez, també un jove de gran presència, i ens hem abraçat tots plegats de forma molt sana i, sobretot, molt edificant. M'ha dit que estudiava Pedagogia i que em recordaven molt. Ha estat una sorpresa molt agradable, un gran record, ja que vam tenir una molt bona convivència…
Etiquetes de comentaris:
alumnes,
caminar,
pensaments,
persones,
records
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada