Somriures de complicitat

Sempre recordo de forma entranyable aquell somriure fi de complicitat de la noia que t'agradava, de la núvia per donar-te la seva confiança, de la mare com a signe d'aprovació, de l'àvia per dir-te que podies confiar en ella, del pare de comprensió total. El somriure és un missatge, una proclama, un camí, a cops rubrica un silenci, un d'aquells que té una expressivitat meravellosa. Trista, molt trista, aquella gent que no somriu ni que li facis pessigolles, lamentable, diria jo…