Temps de silenci i de música d'aquella que calma els esperits... l'arribada a casa a reviure la pau familiar, dormir un parell de dies sense despertador i despertar i veure el somriure de la mare, que ja té el cafè a punt i que, amb tota seguretat, farà aquell dinar que al seu nen tant li agrada… I el nen, que ja no és tan nen, li farà un petó i una abraçada i li dirà que és la millor, sempre i en tot, i aleshores la felicitat serà palesa…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada