Soy un cantor

Soy un guerrero sin guerras... hago mis cosas, incluso me canso porque parece que es el más lógico de los motivos para descansar bien y lo consigo fácilmente y duermo en paz. No me gusta tener cuentas pendientes, ni meterme en berenjenales, ni en camisas de once varas, así que quien me busque no me encontrará entre los entuertos que tanto pregonan los falsos amigos. Soy un guerrero de la paz y, si me apuran, un cantor de la buena amistad y del amor...

El mar y los pinos

Desde la ventana del hotel, preciosa terraza que husmea perfecta los alrededores, observo la frondosidad de unos pinos cercanos, están realmente hermosos, no menos que la inmensidad del mar, que parecen competir en belleza natural. No sé si los pinos se azulean, o es el azul cielo de mar quién verdea, sobretodo cuando una ligera brisa de mayo mueve sus ramas cual olas de su mar, que es su amigo y buen vecino de siempre...

Circuit de Barcelona-Catalunya

Ja som dissabte, avui ens ha tocat anar a conèixer el Circuit de Barcelona-Catalunya a Montmeló, espai que cal veure bé de prop i que feia temps que el teníem entre cella i cella. Avui hi havia una bona exposició i demostració en petits circuits de diferents vehicles amb mobilitat elèctrica, la cual cosa ha fet que les meves cames i el genoll de la Teresa, aixequessin les orelles, fent gairebé un bon reclam de petición pel proper reis. Bé, hem anat a dinar a un restaurant de la Llagosta que es diu Gentilicis i que ens ha sorprès molt, tant que hem quedat en tornar dilluns.

Se acorta el día

La tarde se apresura en anochecer, a los niños de la plaza se les hace corta y el partido lo acaban con la luz de las farolas. Mi padre, cuando llegaba tarde a casa, me decía… “tú debes mirar a derecha e izquierda y, cuando no ves a nadie, entiendes que ya es la hora de volver a casa”. Pero, después, se interesaba por lo que había hecho, si había marcado algún gol o lo había dado y, sobretodo, si me había peleado con alguien, o había hecho amigos...

Blanes

Avui hem tirat cap al Nord, Pineda de Mar, que és a tocar de Calella, Santa Susana, on ja vam estar d’IMSERSO fa uns anys i tenim molts bons records, i finalmente Blanes, que era l'objectiu prioritari d'avui. Són llocs que a l'estiu deuen ser pràcticament intransitables per a la gent com nosaltres, que ja som de a tercera joventut, però ara encara et pots moure prou bé. Hem arribat fins al port on hem fet unes quantes fotos, sobretot des d'un petit mirador que hi ha prop de les casetes dels pescadors. Hem fet un Estrella Galicia sense alcohol i unes olivetes, un cop d'ull pel poble i cap a l'hotel, on sempre mengem molt bé, i després fem la migdiada...

Cosas de siempre

Asoma la amapola en el trigal,

la rana sestea en el nenúfar,

una chicharra parece lamentarse,

en la encina donde juegan las torcaces. 

Luciérnagas pasean lentamente, 

cual estrellas caídas del cielo, 

pájaros en griterío de cortejo apasionado, 

en el rastrojo de un trigal recién segado, 

amor de ardilla, abrazo entero… 

por el brazo de un pino que las acoge

y columpia a merced de una brisa de mayo. 

Cosas de siempre, cosas...

 

Anem de pobles

Hem fet un tomb per Sant Pol de Mar, Canet de Mar i Arenys de Mar, pobles semblants amb el seu port de mar i precioses i ben habilidades zones turístiques i unes platges dignes de la Costa Brava. A Sant Pol i a Canet, només hem fet una parada testimonial, però a Arenys ens hem estat més estona, hem fet una Damm torrada sense alcohol i unes olivetes, hem visitat l'església de Santa Maria, que ens ha sorprès pel seu retaule espectacular. Bé, després hem tornat a dinar a l'hotel i hem fet una molt bona migdiada...

Agua virgen

Me gusta ver la playa vacía, o quizá alguna moza que busca en la zona tranquila de las olas, aún tibias, un remanso de paz… Desde mi roca de pensar, observo el mar azul de cielo, con su olor característico, como una mezcla de algas, sal y yodo, o lo que sea, mientras no sea de cremas, linimentos o de otros restos abandonados por la especie humana. Por eso, me encanta ver el mar en invierno, huele a mar, a arena y a agua virgen, sal y sol...

Posar música al silenci

El silenci té màgia, és tot un plec de possibilitats en què, si no el milloren, és millor que callin, és com un full en blanc on hi cap l'expressivitat de tot bon sentiment i poesia, però si no hi ha veritat, no cal embrutar la seva inmaculada pulcritud… De vegades, al silenci només li cal la música, aquella que surt dels batecs del meu cor enamorat i que realment millora el silenci quan t'arriben a cau d'orella perquè ja no han pogut romandre més ofegats per tant d'amor...

Un tomb per Calella

En un principi a peu, hem arribat fins a l'església de Santa Maria i Sant Nicolás, hem entrat, hem fet quatre fotos per fora i per dintre, i hem descansat una mica, tot i escoltant una molt agradable música de fons. Hem vist l'ajuntament, hem fet fotos a la casa de la vila per a la colección i, finalment, hem pujat al carrilet turístic, que ens ha passejat per tot el poble, tot i els sotracs habituales i gens agradables. Bé, bona platja i acollidora zona turística, on fins i tot ara, encara hi ha molts francesos i anglesos. Demà ja farem sortida pels pobles del sud, veurem...

Respeto y cariño

Paseo por los santos lugares, por los que van transcurriendo mis días… Mira aquí vivía un posible amor que no cuajó y, un poco más arriba, allá en otro lugar, otra niña de alma noble que también estaba bien receptiva, y en la urbe y menos niña, también nos tuvimos al alcance un par de buenas almas, pero no era mi destino. Hoy tengo a bien recordarlas, con respeto y mucho cariño, a quién pudo considerarme como pareja… siempre me alegro de verlas y las saludo efusivamente.

En plena acera

Entre los calores impropios de la época del año,

la margarita florece, ella se cree en primavera, 

luce y se luce al sol de octubre, nace dónde le place, 

para alegrar la creación de los pintores 

y la sensibilidad de los amantes de la naturaleza.

Y aquí se expone, en plena acera, 

donde nadie osa ponerle un pie encima, sólo se paran, 

nos paramos, para enmarcar su maravilloso recuerdo…

 

Tu sonrisa es la gloria

Si me miras, las luces del amanecer se colorean,

son bendiciones que acarician, 

son luces que se alivian y se enriquecen y mejoran, 

con la luz de tu mirada… 

Però si además sonríes, es ya un resplandor con buena música, 

un concierto de afinidades suavizadas,

por el sentimiento que produce la dulzura de tu expresividad…

Si me miras… pero si sonríes, es la gloria y sus campanas

…sonando en mis mejores amaneceres que tanto soñé.

 

H. Top Calella Palace ****

Bon hotel, immillorable impressió, habitació gran amb dos llits de matrimoni i bon lloc per escriure, fins i tot la llum és suficient, una bona terrasseta amb vistes al mar, completa un hàbitat molt acollidor i agradable. Hem fet el primer dinar al restaurant de l'hotel… del bufet m'ha sorprès l'oferta d'un seguit de plats de ració individual, tipus tapa, que tots tenien el seu atractiu i la seva qualitat. A part de les paelles i fideuades habituals, també hi ha un cuiner que fa coses a la planxa, carns i verdures, i t'ho pots menjar recent fet. Bé, la cosa pinta bé, demà toca conèixer Calella una mica, veurem.

La nostra terra

A vegades passo uns dies al poble, a Deltebre, és allò que jo dic de venir a fer un bany d'amor als meus orígens. Estic mirant un tancat d'arròs, de sobte s'atura un cotxe de Barcelona, sembla que veuen un camp d'arròs per primera vegada, se m'apropen, em pregunten, els hi explicó el millor que puc, ho faig semblant a com ho feia amb els meus alumnes… s'acomiaden agraīts, han tingut sort i jo també de veure com els agrada la nostra meravellosa terra, tan diferent i especial i estimada per tots nosaltres ...

Calella

Primera sortida d’IMSERSO de la temporada, vuit dies, anem amb l'EcoSport i així podem fer els tombs habituals pels pobles, platges i interiores que ens aconsellin de visitar. De totes maneres, la idea sempre és de descansar i no obsessionar-nos en veure moltes coses. Potser farem algun àpat típic en algun lloc diferencial, però la resta al bufet de l'hotel, on es pot menjar bé, si prens consciència d'allò que cal i pots fer perfectamente. Un IMSERSO més, la Teresa i jo en pau i bé per sempre més. Som a Calella…

Colecciono...

Colecciono silencios expresivos,

de aquellos que acompañan 

a mi deliciosa soledad de a veces.

Colecciono miradas misteriosas, 

de esas que se van disolviendo

como un considerado azucarillo.

Colecciono sonrisas placenteras,

de aquellas que muestran 

los mejores caminos de gloria, 

que te acercan al sueño… 

del amanecer soñado. 

Colecciono proximidades de diseño, 

siempre que en ellas estén… 

tus silencios, miradas, 

tus mejores sonrisas dedicadas a mi.

 

Desig de rovellons

Tinc desig de rovellons, allò que els castellans diuen "antojo", a la brasa és clar, amb all i julivert evidentment, amb un raget d'oli d'oliva i, si s'escau, acompanyats d'un bon pam de llonganissa de confiança, un pa de vidre amb tomàquet, una mica tebi, una bona copa de vi negre del Priorat, Montsant o Terra Alta, i un cafè curt, concentrat, o fins i tot un generós cigaló de Terry o Magno...

Algun pecat

Planxa i verdura, verdura i planxa, i aigua i fruita, i algun cafè… I a vegades algun pecat, d'aquells que en diuen venials, i també algun cop menys freqüent algun de mortal, mortal de necessitat, per no oblidar que s'ha de menjar per a viure i això també pot ser una delicia sublim de la nostra existència. Diuen que no s'ha de viure per menjar però, algun cop, un bon àpat magnifica algun moment de la nostra vida. Mentre, planxa, verdura, aigua, fruita, cafè...

Són úniques

Faig referencia a l'equip de futbol femení del Barça… en tres partits han fet 15 gols, 9 al Benfica, 3 al Bilbao, i 3 al Betis. Recordo que l'any passat no van perdre cap partit a la lliga espanyola i, tot i que les forces es van equilibrant, aquesta lliga l'ha començat amb la mateixa dinámica. Tot i les sortides de Martens, Hermoso i Leyla, que no eren gens fàcil de cobrir, s'ha fixat amb prou encert i Bronze, Walsh i Geyse són de tota confiança. A mi qui em té el cor guanyat és la Hansen, crec que mereix algun premi individual i no sé per quina raó no se la té mai en compte. Bé, Alexia, Aitana Bonmatí, Patri, Paredes, Mapi, Mariona, Pina… totes són boníssimes!

Passen els camions de la brossa

Passen els camions de la brossa, m'agraden els seus automatismes, van recollint cadascú el seu contenidor, cada cop és recicla millor i això és bo. És tard, ja només s'escolten sorolls ocasionales… una moto al que li caldria un silenciador, després d'una estona un cotxe d'aquells que sempre porten la música massa forta, fins i tot a la nit quan passen els camions de la brossa...

Rocíos de amanecer

Observo las cristalinas gotitas de miel en los higos verdes de la higuera de mi padre, però también hay gotitas acristaladas en las rosas blancas del jardín de mi madre y, como no, también se observan en el césped, a través de la ventana, que da a la ladera de mi frondosa montaña. Corrientes aguas puras cristalinas, árboles que os estáis mirando en ellas, decía el poeta… y yo me extasio en la contemplación de las cristalinas gotitas del amanecer. El efecto del sol en los rocíos es mágico...

Media naranja

Dicen, y parece ser que es verdad, que todos tenemos nuestra media naranja, pero no es aquello que nos decían de que dos cosas son iguales cuando superpuestas coinciden… La media naranja perfecta de cada uno tiene polos tan opuestos a los tuyos que hacen que la atracción sea realmente maravillosa. Es mi media naranja, pensaba al verla, aunque más que media naranja, me parecía un árbol entero, árbol de vida…

Simfonia de suavitats

El silenci, la finestra, la lluna, la pluja teclejant… 

sobre les fulles decadents d'una morera de tardor,

que fan els aguts quan les gotes piquen 

sobre les nervioses fulles del pi. 

De totes maneres, la música és una simfonia de suavitats, 

la nit és plácida, escric a mà, m'encanta, m'ho passo bé, 

fins i tot provo de fer cal·ligrafia, bona lletra, 

com agraïment als bons sentiments que pugui expressar...

 

Adoro el amor...

El de primavera, porque tiene la fragancia del brote nuevo,

el ímpetu primerizo de la inconsciencia, 

la fragancia que, cual sonrisa en flor, te invita a amar apasionadamente.

El amor de verano, que parece ya un clásico oficial, 

que a veces perdura pero si no lo hace… 

ya parecía que se sabía de antemano, pero tiene su chispa y su arte, 

su fuerza y su vigor, es el amor veraniego, más o menos fiel. 

Amor otoñal, donde la madurez y la experiencia te dan el asiento y la calma

para saborear las mieles del destino que pareces merecer,

es el amor convincente del conocimiento. 

Amor de invierno, contrariamente a lo que podría parecer, 

nunca viene del frío, es el sosiego de la afinidad, 

es la paz de los espíritus, es el descanso del guerrero sin guerras, 

es la última luz de un túnel que nunca fue oscuro. 

Amor sonado, soñado, amor total...

 

Maestros, profesores...

Enseñar, educar, aprender a aprender… Muchos dicen que se educa en casa i que en la escuela se enseñan materias, pero yo siempre digo que en la escuela, donde el niño pasa tanto tiempo, también se educa, hay tantos aspectos de la convivencia diaria que hacen viable, necesario, pertinente y recomendable, la intervención de los educadores que, para mí, sería muy triste no ayudar a los alumnos en una formación integral...

Família d'esquirols

Veig una familia d'esquirols que s'enfila pel tronc d'un pi, l'exposició és magnífica… els petits van molt a poc a poc, la mare o el pare, sembla que jueguen amb ells, fan una volta al tronc i tornen a aparèixer, com si juguessin a amagar-se, en arribar a les darreres branques, algún esquirol jove va volant de pi a pi, però la primera imagen de grup familiar és molt tendra...

Otoñal

El día está gris, la tarde es parda pero no fría, hay un amago de lluvia finísima, pero nada, la gente ya no hace caso de las amenazas, però aún los hay que paseamos el paraguas. Me gusta el otoño y las otoñales… y lo digo en el sentido más puro y estético de la afirmación, mujer en plenitud que expresa, sin complejos, toda la magnanimidad de su momento estelar...

Aquells temps

Recordar aquells temps on, ves per on, jo sempre passava per allí, la casualitat tenia una permanencia gairebé de caire matemàtic, el cas era veure't i fer realitat el somni de cada nit... Ara, quan el temps s'ha complagut en els seus destins, un pensa en les pensades en exclusiva, en aquelles mirades, paraules, músiques i tot allò que s'anava coent a foc… que sempre considerava massa lent. Recordar és una mica tornar a viure, si més no somiar...

Dinar amb el Pere

Hem celebrat Santa Teresa amb el Pere perquè el dia del sant no va poder venir per la tempesta. Ho hem fet al Xaloc, tot un clàssic ja, de qualitat i bon fer, amb peix fresc i un seitó fregit amb farina de cigrons que és realmente extraordinari. Avui el peix fresc ha estat variat… la Teresa ha demanat orada, el Pere ha menjat pagre, una mena d'orada rosada que tenia molt bona pinta, i jo he gaudit d'un llenguado excel·lent. Ho hem regat tot amb un Viña Esmeralda que entra molt bé, tot i no tenir massa grau. Tot perfecte, però res supera el plaer i el sentiment de passar una estona amb el nostre fill…

Fulles

Volen fulles de plataner, el terra és ple, ja són amarronades i fan aquell cruixir característic quan les trepitges. Fulles de morera, avui n'he vist una gran, tota groga, espectacular, il·luminada pel sol i amb alguna formiga exploradora que va passejant pels seus nervis, ja gairebé secs. La tardor sempre té un toc pacífic i poètic, les fulles cauen, com la fruita ja madura, amb la parsimònia de la neu, volant a ritme d'una brisa suau que les acarona i acomiada. Fulles de tardor...

Em sento com un nen

De vegades em sento com un nen i em menjaria un plat de macarrons, d'aquells que feia la mare, amb la carn a quadradets i tomàquet de casa… També em ve de gust un parell d'ous ferrats, ous del galliner de casa, on hi havia gallinas marrongues, aquelles amb el coll sense plomes, però que ponen molts ous i molt bons. Els ous ferrats acompanyats amb patates fregides del nostre hort… Bé, després d'una estona, aniré cap a l'era del Salat per fer un partit de futbol amb la meva pilota nova...

De camí a l'alzina

El camí és costerut, de pujada llarga i dura, tot i ser entre arbres que, com a desmaiats, semblen rendir pleitesia a tots els caminants. Un bon sol, impertinent i intermitent, penetra en el fullatge i en l'espai entre arbre i arbre. Aviat arribaré al meu lloc de descans habitual… la meva alzina centenària que roman preciosa i amb les branques estreses, fent palès el seu acolliment incondicional de sempre. Ja sóc aquí...

Luces de amor

Luces en el cielo, luciérnagas en el suelo,

en tu ventana la luz… y en el interior tu luz.

En mis sueños, que parten desde lo oscuro,

apareces tú entre un resplandor que riega 

y enciende a la vez toda mi alma ávida de ti.

Luces que preceden a la luna… 

ella señorea por las plazas y los ríos, 

pero se baña en el mar de sus amores, 

donde las estrellas se unen a la fiesta. 

Luces, luces de gran amor…

 

El día de...

No creo en los días dedicados, más bien reconozco los días permanentes… el día de la madre, por ejemplo, ¿es el más significativo, es que la madre necesita un día para quererla, respetarla y ponerla en todos los altares habidos y por haber? Además, las cosas se hacen en vida, y por amor, y si me apuras hasta por egoísmo ya que, cuando nos falta la madre, lo único que puede tener un amago de consuelo es todo aquello que pudiste hacer por ella mientras vivía… Un beso a todas las madres del cielo y de la tierra, vuestro día es cada día, incluso el día de la madre...

El "plantillón" no tira...

Per a mi el Barça és un sentiment, una emoció, un plor i un plaer, i tinc una forma de veure'l que me'l ploro i me'l celebro gairebé en silenci, i els conec força bé a tots plegats… És veia venir una cosa així, quan en la mayoría de partits, el teu porter és el millor de l'equip, alguna cosa no funciona. Jo mai criticaré el sistema, però és cert que tothom sap molt bé com juguem i els trobem molt a punt, com si tinguessin molt clar què cal fer per guanyar-nos. Tampoc criticaré a Xavi, de moment, un dels meus ídols de sempre, però té molta feina a fer perquè això no va de cap manera, a pesar del "plantillón", o potser no ho és tant com ens pensàvem…

Mano a mano, beso a beso...

Una mesa, dos cafés, tú, yo… los cafés humeantes van por libres, sus humos se abrazan sin misterio. Mientras, algún círculo de otro humo, el del cigarrillo, parece jugar a celebrar albricias de consenso. La paz de los espacios libres los ocupa el amor, el café hace el resto, el cigarrillo es el entreacto de la confirmación, dónde la afinidad ya es definitiva y se saborea, mano a mano, paso a paso, beso a beso...

Les nenes de la família

La Tessa, set anys d'encant que es veuen creixent molt de pressa… els que som fora del del poble cada cop que la veiem ens sorprèn la seva alçada i proporció, la seva activitat i la relació amb la família, que es veu que puja amb uns principis bàsics de convivència molt adients. L'Arlet i l'Elna, tres anys i un i escaig, són aquelles nenes que un es voldria trobar a casa quan pensa en ser pare, són divertides, eixerides, juganeres, allò de no parar mai i de no tenir-ne mai prou de res. Molt sanes i precioses, postal nadalenca immillorable de les tres. Orgullós, bon futur garantit...

Viatge a Deltebre

Sempre una il·lusió i un sentiment a flor de pell… Des del pont de la via del tren de l'Ampolla, la meva terra, a l'esquerra un mar cada cop més famolenc i davant meu i a la dreta els arrossars, on ara ja no hi ha verds ni grocs, no fa gaire que han acabat de segar i els tancats alguns ja són plens d'aigua, d'altres encara són visitats per les gavines, fumarells, ibis… algun martinet blanc i altres camallargs que es deixen veure...

Hoy escribo música

Hoy le canto a tus encantos, y me encanta,

y estoy tan encantado de hacerlo 

que mi pluma se siente poeta porque tú sacas de mi 

aquel vuelo que mi alma hace por las auroras boreales más mágicas, 

para después contarlo con el titubeo propio de un amor… 

tan profundo y absolutamente sincero. 

Pues eso, hoy escribo música, le canto a tus encantos...

 

Aneguets petits

I en baixar de la barca, caminem riu avall, prop hi ha la muntanya més alta del Delta, uns 2’50 m, i allí hi ha un record de la Mare de Deu, que recorda el riu Ebre al seu pas per les ciutats de Reinosa, Zaragoza, Tortosa… Anem riu avall, a la dreta l'Ebre que ja és prop del mar, i a l'esquerra els arrossars i una regadora, on hem tingut la sort de veure aneguets nedant darrere de la seva mare, molt cofois tots...

El hablar de las cosas

Está clarísimo que los ojos expresan sentimientos, unos te invaden de dulzura, otros van proclamando felicidad, otros tienen un llorar cuyas lágrimas son expresiones de corazones eufóricos. Otros parecen no llorar, son como un aliento escrutante y permanente, son los ojos de la comprensión y el respeto, ojos que valoran la nobleza y la verdad del sentimiento, ojos que hablan en silencios profundos y lo dicen todo...

El meu regal diví

Bé, ella és aquí, sempre hi és, és en cada bri de cosa, com diria el poeta, tot té el seu segell, tot té el seu encant, la seva mà sempre equilibrada, que sembla tenir un doctorat en psicomotricitat fina i intel·ligent… Però hi és, perquè tot funciona, tot és a punt, tot està activat, és com aquell mestre exemplar d'escola unitària que tenia els diferents nivells progressant adequadament. Ella és la Teresa, evidentment, avui més Santa Teresa que mai, o com sempre, la Teresa és el meu regal diví de cada dia...

Santa Teresa

És un dia gran a la família, dia de records i de presents… la tieta Teresita, germana de la meva mare, la seva filla gran Teresa Reverté i Maite Montserrat, la seva filla gran, Teresa Llauradó, la mare de Teresa Margalef, la nostra entranyable "Titi", la qual és també la mare de la Tessa, la criatura més bonica de set anys que hi ha al món mundial, Teresin del Bufón, mare de la meva senyora Teresa... Diumenge farem un dinar on recordarem a les ja traspassades i farem una forta abraçada a totes les santes Tereses que celebren el seu sant avui. Santa Teresa!!