El Molí de Rafelet

Rafelet de la Madrina, germà de la meva mare i padrí meu, va ser l'autor d'aquest molí, reconstruït peça a peça, gairebé diria que amb amor, tant d'amor que els seus fills, els germans Margalef, no han tingut més remei que continuar amb aquell esperit encomiable del seu pare i a fi que ho han aconseguit, ho proclama un arròs fresc, sense conservants, ni maquillatges de cap tipus, natural, del camp al molí i d’allí al plat… A cops penso que, si el meu padrí aixequés el cap, estaria molt orgullós dels seus fills... estan desenvolupant la seva idea amb encert i estan progressant.

Un amor de luna

La luna está pequeñaja, casi una raya curva,
es una luna de libro infantil con estrellas a juego
que iluminan un patio con flores que resisten al frío,
en espera que salga el lucero del alba,
en espera que venga el amor de mi alma...
y me traiga la calma, me lleve el consuelo y la gracia,
y que la luna pobre, sea plena y libre,
una luna grande, un amor de luna…

Mi verdad que no calla

Te escribiré un poema, o no, con muchos versos que rimen, o no,

pero seguro que te escribo algo que te llegue fácil,

un surtido de vocablos que, cual gotas de una fuente cristalina,

te inunden con mis esencias más sinceras.

Te escribiré, quizá una gran canción, buscando melodía en los suspiros,

a la espera de una brisa que te acerque mis ansias.

Te escribiré, no lo dudes, al dictado del alma,

mi verdad que no calla, mi secreto a voces, mi proclama eterna…

Una porta oberta

La meva cosina Teresita i les seves filles, Maite i Susanna, passen els nadals a Deltebre, així que tinc una porta oberta a l'abast, ja que els germans Margalef estan d'obres (es fan un bon niu), Conxita ja no la tenim, només al cor, i la resta de la família absent, també al cor per sempre més. Bé, com deia, una porta oberta i, com sempre, tasto del dinar a mode d'aperitiu i, a més, comentem de la família i de quan érem petits. La família té sempre la força de la sang, és un plaer natural, sincer…

Tan natural...

Recordo les cases del poble, orientades cap a on volien, algunes fins i tot d'esquena a la carretera principal, ara ja no tant... Recordo l'hort al costat, una figuera, un galliner… avui encara n'he vist un, envoltat però d'una regadora de formigó, que m'ha fet tota la gràcia del món: un solc de bledes, un de cebes, dos o tres de faves en flor, un de carxoferes amb carxofes a punt de collir, tot ben conreat, net, sense males herbes… No em diran que no és un goig, tenir-ho tant a punt, tan prop, bo i natural.

Els nens de Deltebre

Solem anar a esmorzar al bar Barracoc, un bar familiar, prop de casa i on solen parar parelles joves amb nens petits de dos, tres, quatre anys. Ja sabeu que sempre se m'escapa l'orella i aquests nens em tenen el cor guanyat... Jo sempre he pensat que la gent del Delta té el cap molt despert, aquí no hi ha muntanyes ni grans edificacions, a més la canalla té tot un seguit de vivències properes que fa que el seu vocabulari sigui variat, divertit i molt nostre. El nen viu prop de la terra, del riu, del mar, flora i fauna, tot a mà, tot a l'abast, i ells assimilen molt ràpid i molt bé…

Una lluvia fina de estrellas

He escuchado cantar a una niña, la canción decía algo así como: "Qué bonito siento cuando estás conmigo, qué bonito siento si estás a mi lado, no me importa el tiempo que pase contigo, si estoy en tus brazos me olvido de todo". Es curioso, la he escuchado varias veces, con calma, con un cierto placer, como vislumbrando que, cuando se proclama la afinidad del buen amor, se siente bonito, es más, todo se pinta de colores, bello arcoíris tras una fina lluvia de estrellas geniales.

¡Un abrazo, tía!

"Al buen callar le llaman sabio", solía decir mi tía Teresa Margalef, y es cierto... A veces el callar es bueno, necesario, convincente y ayuda respetuosamente a solventar situaciones, pero también, otras veces, una palabra oportuna, de luz, que haga de enlace pacífico entre las partes, también viene bien, siempre es cuerda la buena mediación. He oído también que es mejor estar callado si lo que tienes que decir no mejora lo acontecido hasta ahora... ¡Abrazo tía!

Justo sello del amor

Un beso lento, largo, que parece acelerarse por momentos,

el corazón pone otra marcha, alerta al alma, tan serena ella,

pero el beso persiste, es un placer de dar, un dar que llega a puerto…

Y el beso continúa, sin inmutarse,

como aquella rosa blanca que superó su invierno,

y tiene toda la fuerza del perfume del mejor amor…

El beso, lento, largo, eterno, una constante proclama de afinidad,

justo sello del amor, dicen…

El refugio

Creo en el amor, en las personas, en el mundo,

en la vida, cada persona la vive como puede,

a veces como debe y otras no tanto,

pero se refugian en los brazos abiertos que acogen y abrazan.

Si, el refugio es como una palabra mágica, es un hogar,

es un amor, es el encuentro íntimo de los sentimientos en vuelo,

es el sitio que cobija en la montaña, la encina,

paraguas del camino, cerca de la fuente...

El refugio, aquel lugar en el alma del otro, y en la tuya claro,

suena a calor y a caricia, a beso largo.

Nadal

És un Nadal clar, net, fa sol, calma, el matí és plàcid… bé no és tan matí, són les onze tocades. Recordo que de petit, i no tant petit, venia la rondalla i enversava coses del passat, i ens felicitava els nadals... ara sembla que s'ha perdut aquesta tradició tan maca, però a mi Teixidor m'emocionava, ja que coneixia la família i amb les seves cantades ens sabia tocar les fibres més sensibles. Bé, a tots i totes, molt bones festes, salut!!

Un aire fresc

Les nostres nenes han donat un aire fresc al sopar de Nadal... La Tessa ha estat simpàtica, divertida i molt emocionada amb els regals i amb el Pare Noel, ens ha recitat i ens ha cantat nadales i ens encantat a tots. La més petiteta, l'Arlet, no cal dir-ho, té una careta tan bonica, diria que m'ha fet un somriure, o si més no, alguna cosa molt semblant, decididament té un aire al Ricard, i avui m'ha vingut fins i tot un flash a Conxita... tot el meu respecte a l'Ainhoa i família, que també deuen veure semblances, segur. Molt bones festes família, l'any vinent, tots aquí, a les cases noves, tots, i si hi ha alguna novetat, algun nou fitxatge, serà molt benvingut, ànims!!

Comidas de empresa

El restaurante está abarrotado, es tiempo de comidas de empresa y, además, hay también una celebración de aniversario... El espectáculo está servido, el simpático de turno, el oportuno ligón, el que va por compromiso, la jovencita guapa, el chico mono, el jefe, el aspirante, el experto señor mayor, algunos niños que se comportan muy bien, cosa que admiro, y por fin la comida, como muy divertido, como para hacer volver loco al camarero… quieren probarlo todo y beberlo, parecen felices, al menos oficialmente es lo que toca, yo también iba siempre...

Una gran i bona dona

Sovint em ve al cap la meva àvia... i és que la tia Conxó de Ranera era molt especial. Recordo que a l'era, allà en un racó del paller, una gallina s'havia ficat lloca, tenia molts ous, tants que gairebé no els podia cobrir ni amb les ales esteses... la iaia, tota misteriosa ella, m'agafava de la mà i m'ensenyava aquell lloc secret, i anàvem a donar-li menjar, arròs o panís i alguna vegada pa amb vi i sucre, i la gallina ben a gust que s'ho menjava. Era molt divertida, tenia també un parell d'oques que la seguien i ella els parlava com si fossin persones. Una gran i bona dona…

L'oncle Joanet

Li deien l'escolà, perquè de petit va ser-ho, després i per circumstàncies de la vida, va quedar sol i amb una ferida a la cama que no se li guaria mai. Per aquest temps la mare el convidava a dinar, i ell sempre portava un cava i un sentit de l'humor que semblava una llum nadalenca que ens contagiava a tots. Era tot un personatge, una mica trapella deien, però a mi m'estimava molt i nosaltres també a ell. Recordo que tenia una gosseta que li deien Pastora, la tenia molt ben ensenyada i li feia molta companyia, mai se separava del seu costat. L'oncle Joanet, al cel sigui!!

Tots a taula

Diem allò de per Nadal cada bèstia al seu corral… i el corral és la casa dels pares, al poble. Aquest any, si tenim salut, ens fa il·lusió menjar-nos un bou de mar, a més de les picadetes de la cunyada, i l'espatlleta al forn que no perdonem. Tinc bons vins, cava no tant, però en prepararem, ja que sempre acompanya bé i, a més, s'ha de brindar com cal amb cava català… Com sempre, a la taula mancarà gent, i jo miraré el lloc que ocupaven, i veure el seu somriure, i alguna llàgrima invisible serà l'estel amagat que ens protegeix… A Nadal tots som a taula… de tot cor.

La vida

Pues no, no la considero una sombra, ni mucho menos como una ficción... la vida, con sus avatares, tiene sus momentos, pero qué bellos, qué plenos, placenteros y reconfortantes, son los buenos momentos, la paz, el respeto, la honradez, la justicia, la libertad, sin olvidar la salud y el amor, elementos básicos en la vida, donde la afinidad te lleva a la convivencia, con toda la fuerza de la sangre que te deja a merced de la felicidad… Pues eso, tampoco es una fricción la vida con sus cosas, a veces dramáticas, pero merece ser vivida, con amor, libertad y sano respeto.

Personas positivas

Realmente hay personas que tienen poder de convicción, poseen el arte de engatusar, y no lo digo como una expresión peyorativa sino que da gusto oírles... después de hablar con ellos, te dejan con aquella sensación de que eres mejor de lo que te creías y te sientes como revalorizado. Pero también hay otro tipo de personajes que tienen una especie de obsesión para hacerte entrar en depresión, te dejan peor de lo que estabas y los sueles borrar de tu día a día. Un gran y generoso aplauso para todas las personas positivas…

No quiero que lloren

Conozco personas, incluso amigos, a los que no les gustan las fiestas navideñas... supongo que harán referencia a sus seres queridos que ya han fallecido y esto les supone una emoción que les resulta muy difícil de superar. Lo entiendo perfectamente, cuesta llenar los vacíos que dejaron y, a veces, la única forma de hacerlo es cerrar los ojos y verlos allí con su abrazo y sonrisa de siempre. A mí me consuela pensar que ellos quisieran verme feliz y que se alegrarán conmigo si me ven bien, y llorarán si no lo estoy, y yo, por supuesto, no quiero que lloren nunca…

Anem de compres

Aquests dies és el que toca, sense passar-se és clar, la Teresa ja s'ha comprat el reis, el del Pere ja el tenim, és una bonica sorpresa, ara anirem a cercar-ne tres per a l'amic invisible que fem després del sopar de la nit de Nadal… Demà recollirem els bous de mar que tenim encomanats i alguna cosa més per completar el dinar, com per exemple una mica de cava brut nature, per poder brindar i acompanyar bé les famoses espatlletes que la Teresa fa al forn… Bon Nadal a tothom!!

Sopar de família

Sopar de família a casa de la cosina més gran, flors, música, fotògrafs, com diria en Capri, preparatius... La Teresa, ànima sempre de la bona convivència, s'implica com cal, amb energia i capacitat, jo ja vaig una mica de senyor gran, com aquell que ja ha estat protagonista i que ara sols és a punt per a l'àpat i per les abraçades de cloenda. De totes formes sóc aquí, molt feliç i molt a gust, és la meva família que tant estimo...

Vivir en paz y bien

El viento agita el frío, me abrigo, me retiro, y ya confortable en casa, reflexiono sobre la paz del hogar, y doy gracias a la vida por las muy prometedoras prórrogas en salud y felicidad. Parece ser cierto aquello de que para recoger primero hay que sembrar, y yo diría que sembré durante cuarenta y un años, y ahora vivo en paz y bien con el mundo y mi adorable familia y amigos...

Temps de reflexió

Són temps de reflexió, de records, de pensaments de tot allò que has fet o has deixat de fer, temps on apareixen els pares, els avis, la família, els professors, els amics, el poble, el riu, la mar, els arrossars, l'escola, els companys, els alumnes… Temps per fer un tomb per allò que ha estat la teva vida, temps que et comporta algun somriure, també alguna llàgrima viva i molt sentida…

Por pedir...

Pediría que, a los niños, los Reyes les traigan padres... y abuelos de aquellos que cuentan cuentos y vivencias. Pediría que esta bonanza de sentimientos, esa paz y respeto, que parece que ahora resurge con noble ímpetu, no sea flor de un día sino que, a partir de ahora, sea un signo de identidad para todos los seres de buena voluntad. Pediría salud, paz, amor, como elementos básicos de la existencia, pero también justicia y libertad, pero no manejadas desde un poder partidista y corrupto, sino una justicia más justa y, por supuesto, una libertad mucho más libre y real...

Efectos cómicos

Cierro los ojos, me veo en clase, en mi mesa un poco elevada, mis alumnos en silencio, expectantes… Leemos en voz alta, pido atención a la puntuación, empezamos, voy nombrando uno a uno, los demás lo hacemos en lectura silenciosa. Después de algunos, me toca a mí, me nombró y lo hago con una lectura muy nasal, casi gutural, y mis alumnos, todos, se destornillan de risa... poco a poco, vuelvo a la lectura normal y ellos se van serenando. Ya más tranquilos, seguimos leyendo, ahora muy en serio…

Llepolies fetes a casa

Recordo que la meva àvia per aquests temps feia coc escaldat, que a mi no m'agradava massa però, de mica en mica, em va anar entrant, sobretot quan aquella espècie de soldó que ficava per damunt estava una mica més ensucrat. De totes maneres, jo era més de coc ràpid i encara més de paracotes amb figa, perquè també en feia d'altres coses i no m'agradaven tant. Després, la meva mare, era una especialista dels braços de gitano o els de Fabiola i, finalment, la meva sogra, era la reina absoluta dels pastissets. Bé, tot són llepolies de casa, boníssimes…

Un record al col·legi La Mercè de Tortosa

El primer any que vaig fer de mestre, allà per l'any 69, perquè el 3 de setembre del 70 ja vaig començar a La Salle de Reus, va ser a Tortosa, al col·legi de La Mercè… Recordo que em va venir a veure la meva mare, era per aquest temps d'Advent, i ens va trobar preparant una nadala, Santa Nit, taral·lejant-la, és a dir cantant-la sense dir-ne la lletra, i ens quedava molt bé perquè aquells nens treien uns sons realment angelicals. La mare es va emocionar i em va dir que li semblava que estava al cel. Tinc un bon record, tot i que només van ser uns mesos, va ser el meu primer cole, i a Tortosa, on se'n feien creus que fos cavero…

Navidad en el corazón

Es Navidad cada vez que contemplo a mi amada

...y se complace en mi mirada,

y siempre me responde en dulce de ojos miel.

Es Navidad en el corazón de la buena gente,

donde se enciende la luz de la bondad...

que hay que dejar brillar para que el mundo se impregne de ella.

Más Navidad en cada esquina, en cada rincón,

en cada poro de la piel de las personas,

para que estas transpiren bondad,

toda la bondad que conlleva la paz y el amor…

¡Navidad! Jesús nace siempre dentro de nuestro corazón...

¡Seamos un buen hogar!

Es Navidad porque...

Es Navidad porque mi alma sigue llena de amor correspondido,

porque en el patio de la escuela hay niños que saltan de alegría y ríen felices

Es Navidad porque tengo una familia unida y un hijo que me abraza

...y me rompe los huesos y me compone el alma.

Sigue siendo Navidad porque parece que por estos tiempos compartimos mejor,

amamos con más fuerza, nos acordamos de los mayores,

ejercemos nuestra libertad con más sentido.

Es Navidad… que dure, que ese afán de ser mejor nos dure siempre…

Es Navidad...

Es Navidad cuando no callo,

y me revelo delante de la injusticia,

cuando comparto la alegría y la abundancia,

o mis pequeñeces e insuficiencias,

con mi prójimo que me aprecia a mi y a mis cosas…

Es Navidad cuando te miro,

y tú me correspondes con tu mejor sonrisa,

cuando ves a los tuyos y a los otros felices,

cuando de alguna manera intuyes un mundo mejor,

más justo y racional, más libre...

Es Navidad cada amanecer a tu lado,

esperando que se encienda el día

...con la luz de tus ojos de luna.

Nadal a Deltebre, una emoció...

S'apropa Nadal, venim de Mallorca, ara toca esmorzar amb els amics per celebrar i desitjar-nos el bo i millor per a tots. Després, anirem al poble amb el Pere i passarem uns dies fins després de Cap d'Any, farem un sopar de Nit de Nadal amb la família i ens abraçarem de tot cor, i ens emocionarem amb l'esperança de que tots els desitjos de pau i bé es puguin complir amb escreix. Passar uns dies a Deltebre sempre és un gran plaer, però en aquests temps de Nadal és una emoció.

El amor me columpia el alma

Te quiero niña, mi niña mujer, compañera,
amiga, cómplice, mi mano protectora,
mi abrazo seguro, mi beso sincero, sublime, único.
Te honro y venero... casi te adoro,
te bebo, te vivo y me aliento y me alimento
de la luz que se refleja del fondo de tus pupilas,
debajo de aquella sonrisa que se subió...
de tus labios del color de las cerezas.
Te amo pequeña, con aquella paz tan noble,
con aquel silencio tan explícito y musical...
con el que el amor me columpia el alma entera.

Amor a la vida

Veo nubes en los cielos, algo que se mueve,
algo que conmueve, oscuros que se complacen
en un muestrario de estrellas que, como dije recién,
según expresan mis amigos argentinos,
compiten entre ellas, se busca "la" estrella,
aquella que se muestra con el más vivo reflejo
sea guía y camino de todos los reyes y pastores,
y todos los humanos de buena voluntad,
hacia Belén, el buen Belén de cada uno,
que no es otro que la bendición generosa
de su propia realización basada en el amor
...y el respeto a la vida. ¡Feliz Navidad!

El temps

Dies de pluja, dies de vent i sol, dies de fred… sembla que el temps ens mostra el seu ventall de possibilitats i ens fa tornar panera a l'hora de vestir-nos. Diuen que el temps té una gran influència en el caràcter de les persones, així als llocs on fa vent la gent està una mica pirada, diuen, o als llocs on plou molt i els dies són foscos les persones són una mica depressives, mentre que quan fa bon sol i bona hora tothom sembla tenir molt bona vitalitat, dit tot amb respecte…

Fer ullets de carinyo

Em venen al cap algunes expressions o paraules referides a malalties que utilitzaven al Delta: "Tenir mal de mare", "Tenir mai de masclí", "Té la quartana” que es deia així perquè la febre no començava fins al quart dia, "Tenir la liacrà”, crec que feia referència a la diabetes, “Tenir un refredat mal covat”, que potser volia dir que tenia la grip, i sobretot allò de "Ha mort d'un mal dolent". Recordo de petit que, quan estava una mica empiocat, la mare m'ho notava perquè trobava que feia "Ullets de carinyo", això s'arreglava amb mel i llimona, fent vapors calents de les fulles de l'eucaliptus bullides i un bon brou de gallina de casa…

De nen i no tan nen

Els records de petit d'aquests temps de Nadal són sempre entranyables, una pell de be d'un tabard vell, una bufanda de llana feta de la mare, una guitarra de joguina... i a cantar nadales per les cases i a menjar paracotes en amb figa. M'agradava fer el pessebre, a casa i al bar de la família, gaudia com un enginyer, muntant un poble a la muntanya, i ho feia amb llenya asclada i paper d'estrassa, i construïa un portal amb un àngel penjat i un riu amb paper de plata i, després, col·locava les figures. Finalment, la neu la feia posant una bona enfarinada, també llums. De nen i no tan nen, gaudia molt, m'ho passava pipa.

La buena gente deja huella

La feria, el campamento, la ciudad, el colegio, la universidad, el mundo, la vida… cada uno lo cuenta según como le ha ido, lo que para uno es una maravilla que no cambiaría por nada para otro deja tanto que desear que lo siente como causa de todos sus males, mientras... otros lo viven sin pena ni gloria. Mi madre solía decir que cada persona es un mundo, y yo, con todo mi respeto, añadiría que la buena gente deja huella y ejemplo, independientemente de como les ha ido en sus quehaceres varios.

Hoy no hay patio

Llueve, pienso en el cole, con yo de profe. Los futboleros están tristes, pretendo montar la distracción, contaremos chistes, jugaremos a ver quién aguanta más sin reír, de dos en dos, mirándose fijamente a la cara, el finalista se la juega con el profe que, normalmente, siempre gana, pero se lo pasan pipa. Es un buen momento para observar sus bocadillos, algunos de buenas madres, otros no tanto, alguno de bollería industrial, una pena, pero llueve, no pueden correr, quizá mañana si…

Una mirada, un somriure

Diria que em va mirar,
si més no vaig rebre un flaix
...que em va torbar.
Diria que en va somriure,
amb els ulls evidentment,
ho sé per l'abraçada dolça
que em deixa la pell erta.
Diria que no somiava,
que era ella, que estava allí,
convincent, oportuna, real,
sincera, amb aquella discreció
que acarona i fa que l'ànima
...posi en marxa al cor
perquè ja bategui a tocs
del millor amor total...

Un latido sincero

Más allá de los espacios y de los tiempos,
más allá de los sueños y de las imaginaciones,
más allá de las creencias y los deseos,
más, mucho más allá de los infinitos,
donde se proclama su condición de continuidad eterna,
más allá del fondo de los abismos,
donde reina la satisfacción de que no hay un más abajo,
más allá del arcoíris entre nubes de algodón,
más allá de los atardeceres rojos...
y de las primaveras que se aceleran con el alma,
más allá de una sonrisa que brilla en unos ojos verdes
está el latido sincero de un amor puro… tan cerca.

Estem a Tarragona

Ja ho saben, allò de tenir-ho tot a mà, prop, familiar, funcional, a l'abast... i que et fa relaxar i descansar com cal. M'ha agradat Mallorca, "tiene su aquel", com dirien els castellans, i a part d'allò que t'aconsellen que s'ha de veure, hi ha sempre aquells raconets que són un encant, on la mar i les roques juguen a fer poesia, amb els arguments de les obres d'art que voregen l'entorn… Però la meva Tarragona també té la seva gràcia i per això és única en molts aspectes, ciutat romana, de Costa Daurada, ciutat emmurallada i patrimoni de la humanitat… Toca descansar i menjar una ensaïmada de crema torrada que ens han regalat, juntament amb una sobrassada que fa una pinta impressionant. Gràcies Asunción!!

Nadales... i la Tuna

Nadales... Desembre Congelat, Les dotze Van Tocant, El 25 de Desembre, La Pastora Caterina… N'havíem de triar una i preparar-la bé, fins i tot amb algun instrument, els professors de música és lluïen, i anàvem a la capella, i cada curs feia la seva actuació, era bonic, quedava molt bé i jo gairebé sempre m'emocionava i se'm ficava la pell de gallina, cosa que també em passava i per motius molt diferents, quan escoltava la Tuna de l'escola.

Una trobada molt maca

Suposo que tot aquell que respecta i estima la poesia i, a més, va tenir la sort de llegir els seus poemes, recordarà al meu amic i de tots, Antonio Pérez Cozar, un sant varó, capaç d'estimar i fer-se estimar, amb una capacitat fora de lo normal. Era un gran poeta, però sobretot un ésser humà meravellós… Aquests dies, a S'Arenal, prop de Palma, hem conegut a la seva senyora, Asunción Blanco Muñoz, i hem fet aquell cafè que va quedar pendent, i l'hem fet amb l'Antonio al cor, i he gaudit de veure el perquè el meu amic va ser tan feliç amb l'Asuncion. És tota una senyora de cap a peus, amb un cor immens i amb uns braços que abracen com cal. Ha estat una trobada molt maca, estaria bé de tenir-ne més... a Tarragona et rebrem amb els braços oberts, un petó bonica, ens has encantat.

Palma de Mallorca

Com a cloenda Palma de Mallorca, hem anat en bus des de l'hotel, ens ha portat directe el 23, en uns 25 minuts, hem visitat una cosina de la Teresa i ens hem dedicat a tomar per la ciutat i a fer fotos. Palma és una ciutat esplèndida, molt maca i amb molt que veure… A les dues, cansats de tant caminar, hem dinat al restaurant Sa Llum, prou bé, estava prop del bus de tornada, i a un quart de cinc ja érem a l'hotel. Hem descansat i, després, ha vingut l'Asunción i ens portat uns records de Mallorca, com a mostra de la seva delicadesa i bondat. Demà tornem a casa, hem gaudit Mallorca!!

La meva lluita

Passejo vora mar, com l'avi pescador, com tot un llop de mar, però sense pipa, la meva barca i les meves ones han estat diferents, però també les he gaudit i les he sofert com cal, encara que d'alguna manera la semblança és vàlida. Ara i com ell, contemplo amb plaer la nit serena, i escolto la música de les ones que també semblen gronxar-me i, com no, també com ell camino una mica feixuc pel pas de tants anys. La meva barca era la meva escola, els meus alumnes les ones i la meva lluita intentar servir-los a tots de tot cor…

Penúltim dia a Mallorca

Avui Sóller, Port de Sóller i Fornalutx, aquest darrer una meravella de poble, que és patrimoni de la humanitat i que val molt la pena de visitar, sobretot si teniu les cames una mica fresques per circular per carrers estrets i d'escales, però molt, molt recomanable. Hem dinat al Port de Sóller, mirant el mar… Una senyora donava menjar a unes gavines, després s'han apropat uns coloms, però la sorpresa ha estat que, de mica en mica, s'han anat apropant un grup de deu o dotze ànecs, quatre o cinc han sortit de l'aigua i s’han afegint a la festa per menjar amb la resta de convidats. Bonica estampa... mentre estàvem dinant tranquil·lament.

Gracias a la vida

Y, en el coche, el sol en los ojos, los cierro, Teresa cree que duermo, le digo que pienso, ella siempre respeta mis silencios. Y yo sigo a lo mío... en poco tiempo he estado en Roma, Londres, La Toscana ( Florencia, Pisa…), Menorca, Mallorca, Montpellier, Toulouse... por nombrar algunos, y doy gracias, pues nunca pensé que la vida me regalara el placer de gozar tanta belleza y además con tan buena compañera…

¡Sean libres y felices!

Preparados, listos, ya... el deshollinador que deje las chimeneas limpias y despejadas, los padres y los niños que dejen el árbol reluciente y el pesebre a punto, con el calor preciso, aunque sea de animales amigos, auténticos, para que nazca el Niño y no pase mucho frío, que vengan los pastores con sus mejores leches de sus mejores cabras, para que no pase hambre, que se mueva la estrella para que no falten caminos que lleven a Belén… Preparados, listos, ya... para pensar en prorrogar nuestra actitud de estos días. ¿Qué les parece si nos mantenemos en la idea de ser mejores, unos días más, o meses, o años? ¿Estaría bien no? ¡Feliz Navidad al mundo! ¡ Sean libres y felices todos!

Hem anat de pobles mallorquins

Avui hem anat de pobles mallorquins. Hem visitat Santa Maria del Camí, on hi havia munió de cotxes de tots els pobles veïns perquè hi ha un mercat molt complet que fa tot el goig de veure. Hem fet fotos a l'església i l'ajuntament, i hem marxat cap a Benissalem on sembla que és un bon lloc per tastar tots els vins locals. Arribem a Alcúdia, ciutat emmurallada, amb unes torres semblant a les valencianes, tot molt maco i romànic. Hem dinat aquí, també de tapes com ahir, força bé, i després una estona al Port de Pollença, on hem fet alguna foto i he recordat a la a la meva benvolguda tieta Catalina, que sempre ens dia que era d'aquí…