Dia on els porus de la fe i les emocions s'obren de bat a bat i, qual els als Reis, somies amb la presència dels estimats absents. És un temps on la pau s'omple de solemnitat i reviu allò que és quotidià, l'habitual amor dels teus del cel. És també dia de reflexió profunda, sobretot quan un és ja a la tardor de l'existència... Els pares, que ja no hi són, continuen il•luminant-te amb la puresa del seu amor abnegat. Els avis, grans pares, experts en grandesa de cor i estima variades, t'arrenquen el millor somriure al reviure la seva complicitat incondicional. Extrema duresa ha de ser la pèrdua d'un fill o d'un germà, prova de foc per mantenir la dignitat, però, fins i tot aquí, espai per gaudir especialment d'aquella presència eterna que mai ha marxat ni marxarà del seu hàbitat de luxe al nostre cor.
Un record i una pregària a tots els meus companys de feina, al Col•legi La Salle de Reus, que durant quaranta-un anys ens han anat deixant i amb els quals tenia sempre una relació cordial i afectiva, a més de professional. Anit, la Teresa i jo, vam menjar uns panellets amb una miqueta de vi dolç i vam pensar en tots els estimats que descansen en pau. Bé, marxem a Berga, tranquil•lament, sense pressa, amb il•lusió. A la nit ja us explicaré alguna cosa des de l'hotel Ciutat de Berga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada